Quan escric aquest article encara no s’ha celebrat la VIII Diada per la Llengua i l’Autogovern, però sortirà publicat després. Esper que hagi estat un èxit rotund, i que hagi aplegat a la Plaça Major de Palma més gent que en les convocatòries anteriors. Ja fa alguns anys que l’Obra Cultural Balear ha conseguit nuclear entorn a aquestes convocatòries el suport d’una gran quantitat d’entitats i organitzacions, representatives de sectors ben diversos de la societat mallorquina. I això, a més d’afavorir l’increment del nombre de participants, conté implícitament un missatge importantíssim: la defensa de la llengua catalana i de l’autogovern de les Illes Balears és cosa de tots. No és -o no hauria de ser- una tasca sectorial dels col·lectius directament relacionats amb les activitats culturals o amb la normalització lingüística, ni dels àmbits nacionalistes -polítics, sociològics o culturals-. Si en aquesta tasca no s’aconsegueix la implicació activa dels sectors més dinàmics de tota la societat, serà com a mínim molt complicat seguir avançant. També, com ens recorda el lema de la diada d’enguany, és imprescindible guanyar-nos la complicitat activa dels nous mallorquins i mallorquines.
I la setmana que ve, tornarem a tenir un motiu per sortir al carrer. La Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social ens convoca a les activitats de la Cimera alternativa a la trobada de ministres de la Unió Europea que es celebrarà a Palma els dies 24 i 25 de maig. Fixau-vos com en el llistat d’entitats adherides a aquesta Plataforma, n’hi ha moltes que també han donat suport a la Diada per la llengua i l’autogovern. També la Cimera alternativa de medi ambient té vocació d’aplegar sensibilitats diverses, sectors socials plurals, en la lluita pel medi ambient -el de Mallorca, el de les Illes, el d’Europa-, que ha de ser tasca de tots.
Aquesta coincidència de moltes entitats en dues causes distintes -la llengua i el medi ambient- és un símptoma de bona salut de la societat civil, i hauria d’esdevenir, alhora, una crida a intensificar la capacitat d’ajuntar esforços, de fer pinya entorn dels “grans temes” amb els quals ens jugam el present i el futur del nostre país.
Pens que hi ha prou motius perquè qualsevol ciutadà que esperàs una frenada en la depredació del territori de Mallorca durant aquesta lesiglatura se senti, a hores d’ara, decebut. Potser els partits que tenen responsabilitats en l’ordenació del territori no se senten suficientment pressionats. Potser els moviments socials han estat massa tímids a l’hora de dur al carrer la reivindicació de la urgència i la necessitat imperiosa d’assolir un pacte pel territori que impliqui un autèntic canvi de model, i no sols una buida operació de maquillatge com el Pla Territorial que s’ha presentat al Consell de Mallorca. Si la cimera alternativa de medi ambient resulta exitosa, i així ho esper, hauria de ser alguna cosa més que una manifestació puntual o un gest testimonial.