Hi ha una promesa electoral que tots els partits, sigui quin sigui el seu color, inclouen sempre als seus programes: millorar la transparència i l’eficàcia de l’administració, simplificar els procediments burocràtics, i facilitar els tràmits administratius que han d’efectuar els ciutadans en la seva relació amb les institucions públiques. En principi, sembla positiu que tots els partits apostin de manera unànime per assolir aquest objectiu. Però la reiteració d’aquesta proposta, elecció rere elecció, deu voler dir que, tanmateix, encara no s’ha aconseguit.
Darrerament, diverses persones m’han comentat que alguns tràmits amb el Govern de les Illes Balears, d’ençà que governa el Pacte de Progrés, sembla com si s’hagin complicat encara més. Ho vaig exposar a un funcionari d’una Conselleria, i em va dir que, en efecte, ell tenia la mateixa sensació, però que la cosa tenia una explicació: durant els llargs anys de govern del PP a les Balears, molts tràmits es feien sense suficients garanties de transparència i legalitat. Sistemàticament, nombrosos responsables polítics del PP se saltaven els requisits reglamentaris, i sovint actuaven menyspreant el procediment correcte, afavorint l’amiguisme i les corrupteles. Aquest funcionari opina que durant l’actual legislatura s’ha fet un esforç considerable perquè l’administració autonòmica prediqui amb l’exemple, i que avui es procura actuar observant amb rigor tots els detalls dels procediments legals.
Home, ja ho entenc, però mala cosa si contraposam el principi de la legalitat al de l’eficàcia. La ciutadania vol, en efecte, que la cosa pública s’administri amb rigor legal, però també amb diligència i facilitat. L’observació de la legalitat no pot fer-se en detriment de l’agilitat. Altrament, s’afavoreix la sensació que l’administració, en lloc de facilitar les coses, està per posar traves. I això, a més de patir-ho qualsevol ciutadà, també ho pateixen els ajuntaments, sobretot els petits. Un batle m’explicava fa poc que la muntanya de tràmits, informes i papers que s’han de fer per realitzar qualsevol iniciativa sembla pensada aposta per complicar-los la vida. Déu n’hi do.
Personalment, no crec que l’acusació d’un rigorisme legalista excessiu es pugui atribuir a totes les conselleries. Conec mesures concretes que alguna conselleria ha aplicat precisament per reduir la burocràcia. Però això no hauria de ser una anècdota, sinó la tònica dominant. I sembla que no ho és, o almenys no és percebut així per molta gent.
Quan hi torni haver eleccions seria desitjable que, al costat de la reiteració de la promesa de fer una administració més eficaç i transparent -segur que ho tornarem a veure a tots els programes-, es puguin mostrar les passes que ja s’han fet en aquest sentit. Si no és així, serà una promesa poc creïble.