Benvolguda Laura,
No tenc el gust de conèixer-te personalment, però desig que no et molesti que et remeti aquest escrit a través d’un mitjà de comunicació. En primer lloc, vull felicitar-te per l’èxit que has aconseguit. Esper que sigui un impuls per a la teva carrera artística i professional.
La teva vinguda la setmana passada a Mallorca per visitar la Sra. Munar va tenir un relleu considerable a la premsa local. Distints columnistes van parlar de tu i, de totes les opinions publicades, em va agradar especialment la d’un columnista d’aquest mateix diari, el qual, recordant la teva intenció de cantar La Balanguera en el concert que faràs a Palma amb els altres companys i companyes d’Operación Triunfo, deia -crec que amb molt d’encert-, que la teva projecció i el teu èxit fan que molts joves castellanoparlants es puguin mirar en el teu mirall, i “qui sap si tenen més ganes de sentir-se ciutadans de primera d’aquest país que molts que presumeixen d’ésser-ho”. Si realment és així, crec sincerament que pots fer una aportació molt interessant al treball incansable de molts sectors de la nostra societat que cada dia s’esforcen a fer un país de tots, un país integrador, obert i plural, en el qual no sols els qui han nascut aquí estimin i sentin com a seva la llengua, la cultura i l’herència històrica de Mallorca.
Tanmateix, no puc estar de dir-te que la presidenta del Consell no és una persona que precisament s’hagi caracteritzat per fer un discurs favorable a la integració dels immigrants. Més aviat al contrari, en reiterades ocasions ha fet declaracions lamentables i provocadores, que han indignat qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat cap al patiment de les persones immigrades. En realitat, ella no t’ha ajudat al teu èxit, sinó que més bé se n’ha aprofitat. S’ha volgut fotografiar amb tu perquè ets guapa i famosa, però ¿què hauria passat si tu fossis una al·lota argentina acabada d’arribar a Mallorca, fugint de la desesperació i la misèria que embarga el teu país d’origen? Hauries entrat dins el sac dels qui conribueixen a “fer una illa de pobres”, com va dir en una ocasió la Sra. Munar. La teva família va tenir la sort de venir a Mallorca quan era més fàcil aconseguir una integració legal. Ara, els teus paisans que arriben aquí són obligats per la Llei d’estrangeria a venir d’amagat, a travessar un inacabable desert de barreres, impediments i privacions, i a suportar que algun polític els doni a entendre que no són benvinguts.
Laura, tens a les teves mans la possibilitat de posar el teu granet d’arena per afavorir la normalització lingüística de molts joves que encara no han fet el pas d’aprendre la llengua d’aquest país i d’utilitzar-la sense complexos. I també pots ajuntar la teva veu a la de tots els ciutadans i ciutadanes de Mallorca, nascuts aquí o a qualsevol altre indret del món, que lluiten per la igualtat de drets i d’oportunitats, per fer entre tots un sol poble. Endavant!