El president Antich i el conseller Mesquida estan duent a terme una important ofensiva per tal d’aconseguir que el govern de Madrid compleixi les actuacions que li atribueix el Règim Especial per a Balears (REB). El seu esforç és lloable, però ja em direu si no és un signe d’anormalitat política que s’hagi d’exigir a l’estat que compleixi una llei que ell mateix s’ha donat. No oblidem que el REB és una llei aprovada pel parlament espanyol, i que les lleis s’aproven per ser complides.
Des del PSM vam reivindicar l’establiment del REB durant molts d’anys, i no està de més recordar que durant bastant de temps vam estar pràcticament sols. Des d’altres partits, que ara el defensen, se’ns acusava de voler crear un paradís fiscal a les Illes Balears, un arxipèlag de rics, insolidari amb els territoris menys desenvolupats de l’estat. Benvinguda fou l’hora que, gràcies la pressió dels sectors econòmics i socials de les Balears, que van fer entendre a les forces polítiques majoritàries que es tractava d’una reivindicació legítima i necessària, el REB va ser aprovat. Però tampoc no hem d’oblidar que el REB finalment aprovat va patir les estisorades de Madrid, que el va deixar esquifit, en comparació amb la proposta que havia nascut al Parlament de les Illes Balears.
Idò després d’aquesta accidentada travessia, el REB segueix essent una criatura morta en mans del govern de Madrid. I aquesta trista realitat ens fa arribar a una conclusió clara: qualsevol instrument que pretengui reparar els costos de la insularitat o la històrica balança fiscal negativa de les Illes Balears que necessiti la implicació directa de Madrid per a la seva materialització, té mal pronòstic. El govern central, fos quin fos el seu color, fins ara mai no ha mostrat un mínim de sensibilitat per solucionar de manera definitiva els problemes fiscals i d’inversions que pateixen les Illes Balears.
En conseqüència, és lògic pensar que les solucions sols vindran a través un canvi en profunditat de les regles de joc. El govern central és un mal administrador dels nostres recursos, no és de fiar. Per tant, Madrid ha de deixar de recaptar els nostres impostos, perquè després no ens torna la part que ens correspon. Les Illes Balears necessiten la independència fiscal. Tots els impostos s’haurien de recaptar des d’aquí, i després ja li passaríem a l’estat, de mutu acord, la quota corresponent per contribuir a les seves despeses i a la solidaritat amb els territoris econòmicament més desafavorits. Això s’anomena “Concert Econòmic”, i no és res que no estigui ja inventat: és el model de finançament autonòmic del qual gaudeixen el País Basc i Navarra.
El PSM demana que aquest model, que actualment és l’excepció, es converteixi en la norma, en el règim comú. Si no anam cap aquí, qualsevol reivindicació serà parcial i voluntarista, i sols servirà per arreplegar unes quantes miques de l’enorme pastís de recursos de l’estat, però no resoldrà el problema de fons.