Últimament ha tornat a comparèixer amb força als mitjans de comunicació l’expressió “sostre de població”, sobretot en boca d’aquells que consideren que les mesures de contenció urbanística s’han de dirigir especialment a fixar aquest “sostre” per a les Illes Balears.
Em fa l’efecte que ens trobam davant d’una d’aquelles expressions que ràpidament fan fortuna mediàtica, però que són utilitzades amb excessiva lleugeresa. Vull dir que quan se’n parla, sovint hi not una certa inconsciència sobre la complexitat subjacent a aquest concepte, i per tant de les conseqüències que se’n deriven.
Fixar un sostre de població significa, segons els seus defensors, establir una mesura o un conjunt de disposicions que directament limitin el número de persones que poden viure a les Illes Balears. Si significa una altra cosa, m’ho haurien d’explicar. I com que fins ara no he vist que cap dels seus defensors ho plantegi d’una altra manera, aquesta idea em suscita importants interrogants:
1. Què faríem amb les persones que neixin a Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera quan ja s’hagi superat aquest “sostre poblacional”? ¿Les enviaríem a viure a un altre lloc? O és que el “sostre poblacional” s’establiria només per a uns quants anys vista? Si fos així, és a dir, si el sostre poblacional només tingués un caràcter temporal, seria la negació mateixa de la idea que alguns diuen defensar.
2. Què passaria amb la llibertat de circulació de persones vàlida per a tots els ciutadans de la Unió Europea, i encara amb més força legal per als ciutadans de l’estat espanyol? Se suposa que si una persona troba feina i habitatge aquí, encara que hagi nascut a una altra banda, i s’hi empadrona, té els mateixos drets i deures que qualsevol ciutadà nascut a les illes. Que algú m’expliqui de quina manera legal i democràtica es pot anar contra aquest principi.
3. Què passaria amb la mà d’obra necessària quan el creixement econòmic demanda la vinguda de mà d’obra procedent de fora de les Illes Balears? Els increments periòdics d’ocupació són un element constitutiu de qualsevol economia. Una altra cosa és que l’increment de mà d’obra dels últims anys a les Illes Balears hagi estat exagerat, insostenible i a la llarga perjudicial, cosa que és ben certa. Però establir unes mesures que penalitzassin qualsevol obertura a la incorporació de nova força de treball, pel sol fet de superar el sostre de població establert, voleu dir que no és un disbarat?
En fi. Això del “sostre de població” em sembla més una ocurrència curiosa que no una idea seriosa. Però que ningú no es pensi que amb aquesta crítica estic defensant la inhibició davant l’increment demogràfic desaforat. El que pretenc és resituar el debat sobre uns altres paradigmes. No es tracta d’actuar contra la població, contra les persones, sinó contra l’excés d’edificabilitat. De fet, en urbanisme no es parla de “sostre de població”, sinó de “sostre d’habitació”, que és una cosa ben distinta. Es tracta d’introduir mesures de racionalització urbanística i econòmica que ens duguin a un model distint de l’actual. Un model, senzillament, sostenible.
Evidentment, aquest canvi tindria uns efectes col·laterals sobre l’increment demogràfic. Una economia desaccelerada i una limitació real de les possibilitats de noves edificacions desincentivaria la vinguda de nous habitants, ja fossin temporals o residents, però no inclouria cap mena de prohibició directa contra la vinguda de persones. Des d’aquest punt de vista, no sembla descabellat pensar en un “sostre urbanístic” o “sostre d’edificabilitat”, periòdicament revisable per donar cabuda al creixement vegetatiu de la població. Paral·lelament, en una economia fortament basada en el turisme com és la nostra, cal entendre que perquè el mercat funcioni mínimament serà necessari que sempre hi hagi una capacitat d’habitació bastant superior a la població real, habitualment resident. Altrament, a on ficaríem els turistes? Però de cap manera introduiria mesures discriminatòries contra les persones, com duu a pensar la idea d’un sostre poblacional.
Al costat de tot això, serà bo introduir en aquest debat una altra consideració: ¿tenen la mateixa importància totes les persones, des del punt de vista d’ocupació del territori i de consum de recursos naturals?. Posem per cas: ¿qui gasta més territori i recursos, cinc famílies que ocupen un bloc de pisos normalet dins qualsevol poble, o una sola família que ocupa una mansió en sòl rústic, amb aire condicionat, piscina, i amples jardins de regadiu? La resposta és òbvia. I ens duu a la mateixa conclusió d’abans: el canvi de model que necessiten les Illes Balears no tindrà cap efectivitat si apunta a limitar el número de persones, sinó solament si afecta els usos del sòl i dels recursos naturals. És a dir, no serà efectiu si es planteja un “sostre poblacional”, sinó únicament si s’aplica un “sostre urbanístic”, que a més de limitar el número de places residencials i turístiques introdueixi també limitacions en el tipus d’ocupació d’aquestes places, amb especial referència al consum de territori, d’energia i de recursos naturals.