Aquesta dita popular, avui encara viva a Ciutadella, i que mai no he sentit fora d’aquesta vila, ens diu que mai no ho fas bé a gust de tothom. Que, si fas una cosa, sempre hi haurà algú a qui no li semblarà bé; i si fas la contrària, ho trobarà malament un altre. Mal si cornes, mal si no cornes: una frase feta (per cert: no cerqueu al diccionari el verb “cornar”, que no existeix!) que em va de perles per expressar com veig això de fer política i, especialment, els dos anys de pacte de progrés…
Si cerques el consens i procures pactar les coses, has abandonat els teus principis i tan sols cerques mantenir-te en el poder. Si et desmarques i mantens una postura ferma, ets un fonamentalista, l’element díscol del pacte, i demostres la teva incapacitat per al diàleg.
Si fas un pacte per governar, només t’importen les cadires, sols cerques el poder pel poder. Si et negues a pactar, segueixes ancorat en la cultura resistencialista d’altres èpoques, en el discurs del no, i mostres la teva immaduresa política.
Si procures arreglar les desavinences o els desacords amb els altres partits del pacte en privat, segons l’opinió pública et manca transparència i actues d’amagat. Si ho fas públicament, a través de la premsa, ets un inconscient perquè fas perillar l’estabilitat del pacte.
Si fas rodes de premsa o actes públics per explicar la teva gestió al govern, ets un propagandista, fas política mediàtica, o necessites cercar l’aplaudiment i el copet a l’espatlla. Si no en fas, vius tancat als despatxos i no saps comunicar la teva tasca.
Si tens bona imatge en el sector social vinculat a la teva àrea de gestió, fas populisme i caus en l’electoralisme, en la recerca compulsiva del vot. Si tens oposició dins el sector, ets un prepotent que no sap governar i no tens una actitud dialogant.
Si parles en nom del pacte de progrés, t’atribueixes amb exclusivitat la seva representació, pretens capitalitzar-lo en benefici propi. Si parles en nom del teu partit, encara no has assumit que estàs dins un pacte.
Si dius que davant una determinada situació cal actuar amb prudència, t’acusen de tebi, d’insegur i de no tenir les coses clares. Si actues amb fermesa, t’han pujat els fums i tens tics antidemocràtics.
Si quan accedeixes a un càrrec públic treus de llocs de confiança a persones que són destacats membres d’un altre partit polític, practiques la purga ideològica i la persecució política. Si per la seva vàlua personal els mantens al mateix lloc, els teus et demanaran: ¿i no n’hi ha cap dels nostres que ho pugui fer?
Si concentres la teva activitat en la gestió institucional, t’has oblidat del partit que t’ha col·locat en el lloc on estàs. Si combines la feina institucional amb una activitat de partit, no et dediques prou a la responsabilitat per a la qual has estat nomenat, i l’aprofites per fer partidisme.
Si escrius articles a la premsa, senyal que tens molt poca feina. Si no n’escrius, fas feina d’esquena a la ciutadania.
Si et dediques intensament, full time, a l’activitat política, la teva família et qüestionarà: ¿què és més important, la política o la família? Si et negues a assistir a una reunió perquè aquell dia el dediques a la família, no et prens prou seriosament la teva responsabilitat.
Si comparteixes l’activitat política amb la teva dedicació professional, no respons de manera suficient a l’exigència que comporta l’exercici d’un càrrec públic. Si demanes excedència o abandones temporalment la teva ocupació laboral, ets un aprofitat que viu de la política.
El que dèiem: mal si cornes, mal si no cornes.