Ja fa temps que el tema de la gestió aeroportuària és objecte de debat a les nostres illes. Distints agents socials, polítics i econòmics van prenent postura davant els principals reptes que aquesta qüestió planteja: de qui seran els aeroports illencs en el futur? Seran públics o privats? Se’n descentralitzarà la gestió, o seguiran estant dirigits des de Madrid?
Estam davant d’un debat viu, no tancat en absolut, ja que el Govern de l’Estat encara no ha decidit quina serà finalment la seva opció, tot i que intuesc la seva preferència per la privatització a favor de grans empreses, sense donar opció a la descentralització, seguint el model de liberalització de l’energia, les telecomunicacions o altres serveis públics.
Des de les Illes Balears, hi ha una sensibilitat creixent que reclama la participació de l’Administració Autonòmica i de les administracions insulars i locals en la gestió aeroportuària. Per altra banda, els agents empresarials illencs han expressat el seu desig de participar-hi. En realitat, són dues reivindicacions perfectament complementàries, que no s’exclouen mútuament. La suma dels dos plantejaments ha aconseguit un ampli consens, com ho demostren dos fets altament significatius:
a) Dia 28 de desembre de 1999, en una reunió convocada per la Cambra de Comerç de Malorca, Eivissai Formentera amb distints agents socials i polítics, es va consensuar la postura de promoure la descentralització de la gestió aeroportuària, permetent la participació del Govern de les Illes Balears, els Consells Insulars, els Ajuntaments, i altres entitats de caràcter públic o privat.
b) Dia 29 de febrer de 2000, el Parlament de les Illes Balears aprovà per unanimitat (molt important!) una proposició no de llei que, pel seu interès, em permetreu que transcrigui literalment: “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat Espanyol a no iniciar cap procés de canvi de gestió dels aeroports de les Illes Balears, sense prèviament haver arribat a un acord amb les institucions autonòmiques, atès que és una aspiració de la societat de cada una de les illes tenir participació real en la gestió d’unes instal•lacions estratègiques com les aeroportuàries pel correcte esenvolupament de la seva viabilitat social i econòmica”.
Ara resulta que el passat 28 de setembre, i a proposició de Coalició Canària, al Senat es a votar una moció que diu: “El Senat insta el Govern perquè en la major brevetat possible, i en paral·lel amb el procés d’inversió en infraestructures aeroportuàries per part del capital privat, s’obri una negociació de coparticipació en la gestió d’AENA, entre l’Estat i les Comunitats Autònomes”.
Em sembla obvi que la proposició aprovada al Parlament de les Illes Balears i la moció presentada al Senat van en la mateixa línia. Per això, Una vegada més, ens trobam amb la perenne desgràcia d’aquest país: aquí feim uns comptes, consensuam una postura representiva del sentiment majoritari de la nostra ciutadania, i quan la cosa arriba a Madrid, els partits d’àmbit estatal que aquí han votat una cosa, allà en voten una altra.
Quan estam en una campanya d’eleccions generals, tots els candidats a diputats i senadors de partits estatals ens repeteixen per activa i per passiva que s’esforçaran al màxim per representar els interessos dels ciutadans de les Balears a Madrid. Però la realitat és la que és, i dia a dia ens demostra la inutilitat de tenir uns senadors i diputats que representen fidelment el seu partit, però que massa prest s’obliden de l’electorat. De fet, ¿qui se’n recorda avui dels diputats i senadors balears a Madrid? ¿I se’n recorden ells de nosaltres? ¿Algú sap què fan? Desgraciadament, la malaltia del centralisme està tan estesa entre els partits estatals, que ja començ a sospitar que no té cura. El tema dels aeroports n’és tan sols un exemple. Un més, per afegir a la llarguíssima llista d’incoherències.
La greu avaria elèctrica de dissabte passat a l’aeroport de Son Sant Joan ha tornat posar en evidència que les infraestructures de les Balears gestionades per Madrid no funcionen. I si els nostres representants a les cambres parlamentàries de l’Estat no fan ni diuen el mateix que els seus companys de partit a les institucions illenques, ¿en qui podrem confiar perquè defensi de veritat els legítims interessos dels ciutadans i ciutadanes de les Balears?