Tenc el costum de moure’m a peu per dins Palma. Com qualsevol altre ciutadà, fa molt de temps que em crida l’atenció la gran quantitat de caques canines escampades a tort i a dret per damunt voravies, passejos i altres espais peatonals. És tan exagerat, que vaig arribar a la conclusió que tanta acumulació no podia ser fruit de la casualitat. Segur que, rascant una mica, trobaria una explicació…
Idò, l’he trobada! Ajudat per alguns voluntaris del M.E.R.D.A. (Moviment per a l’Estudi i el Reconeixement de les Defecacions Animals), he realitzat un estudi exhaustiu dels hàbits caganers dels cans de Palma, i he fet un descobriment increïble: aquests animalons han organitzat una Lliga Esportiva a la ciutat de Palma, consistent en agrupar-se per carrers i competir entre ells, a veure qui caga més, prenent com a referència les normes d’un partit de futbol. Per posar un nom a la cosa, ho he anomenat “Lliga Palmacaca”.
Sí, ja sé que és mal de creure, però les conclusions són òbvies. Em vaig introduir, disfressat de ca de bou (per fer país), entre ambients canins, i tot va venir rodat. El primer partit al qual vaig assistir va ser entre els carrers Antillón i Tomàs Forteza. El resultat va ser de golejada a favor dels antillonencs, per 14 caques a 3. El col·legiat de l’encontre, Sr. Cahner Embrútez, va anul·lar un gol, ja que la deposició es trobava en la intersecció dels dos carrers i tots dos equips reclamaven la seva autoria.
Un altre partit interessant va ser entre els equips de Plaça Barcelona i del carrer Balanguera. El resultat final va ser d’empat, 9 a 9. En aquests casos, desempata l’equip que ha aconseguit fer la caca més grossa. D’acord amb aquest criteri, es va concedir la victòria als de Balanguera, tot i que els de Plaça Barcelona van protestar, ja que la seva caca majúscula havia estat trepitjada per un desconegut, i s’havia convertit en una taca de més de setanta centímetres de llargada. Els de Plaça Barcelona reivindicaven que tanta extensió només podia ser deguda a un cagó descomunal.
Pels contorns de la Casa Catalana, a les Avingudes, l’equip caganer ha abandonat la Lliga Palmacaca i ha començat a practicar un esport que els és més propi, i que poden realitzar sense la concurrència d’un segon equip: ara fan de castellers caganers. L’espectacle de diumenge passat va ser memorable, amb un castell de quatre de vuit amb folre i mandonguilles, carregat per l’equip de la Casa Catalana i descarregat involuntàriament per un vianant que, tot despistat, passava per allà. Va quedar ben enfangat.
A partir d’aquest moment, mai més em queixaré de les caques de ca que veig pel carrer. Sóc un ferm defensor dels drets dels animals, i pens que tenen tot el dret del món a practicar l’esport que més els agradi. Així que, en lloc d’enfadar-me, vull des d’aquí animar tots els propietaris de cans que inscriguin els seus animals a la Lliga Palmacaca, i que exportin aquest digne espectacle als pocs carrers de Palma que encara no en participen.
El que no entenc és una cosa: he enviat tot el dossier de l’estudi realitzat a l’Ajuntament de Palma, demanant-li una subvenció per fer alguns fitxatges estrella i promoure aquest esport a tot Mallorca, i m’ha enviat a la merda. Per què?