El Govern de Madrid ha valorat de forma triomfalista i autocomplaent el procés de regularització d’immigrants finalitzat el passat 31 de juliol. Els portaveus governamentals han parlat de “procés modèlic”, de “gran èxit” i de “posada a zero del comptador”, garantint que amb aquesta regularització i amb la reforma de la llei d’estrangeria promoguda des del Govern del PP s’està en el camí correcte per solucionar els problemes de la immigració descontrolada. Voldria posar en qüestió aquest excessiu optimisme del Govern.
En primer lloc, hem de recordar que a partir de 1985, quan s’aprovà la llei d’estrangeria del PSOE, l’obertura de processos extraordinaris de regularització d’immigrants ha estat una constant. Aquests períodes especials són la demostració més evident que la política de control dels fluxos migratoris a través de la llei d’estrangeria ha fracassat. Com que una llei restrictiva i penalitzadora no ha frenat gens ni mica l’entrada d’immigrants sense papers a l’Estat, cada dos o tres anys es reconeixia l’existència d’una “bossa” d’immigrants en situació irregular, i es feia necessari obrir un procés especial per legalitzar la seva situació administrativa. Ara estam davant d’una situació anàloga. S’ha dut a terme la regularització de la situació administrativa d’uns cent cinquanta mil estrangers a l’Estat, però, i ara què?
Cada dia continuen arribant immigrants per la porta de darrere, via pasteres o camions-amagatall, en condicions que sovint es converteixen en tragèdia, i no tenim cap motiu per creure que amb la reforma de la llei d’estrangeria que impulsa el govern aquest ritme minvarà. El ministre Mayor Oreja diu que la llei vigent des del passat desembre ha provocat un “efecte crida”, però tots els experts en la matèria qualifiquen d’insostenible aquesta afirmació. Primer, perquè pràcticament no hi ha hagut temps d’aplicar aquesta llei (mig any és un termini absolutament insuficient per afectar de manera notòria els fluxos migratoris); i segon, perquè els immigrants que arriben a l’Estat Espanyol no en tenen ni idea de l’existència ni dels continguts de la llei. En conseqüència, la restricció de les condicions d’accés i de legalització dels estrangers a l’Estat Espanyol, que ara promou el Govern de Madrid a través de la reforma legislativa, sembla condemnada al fracàs més estrepitós. Perquè no frenarà la immigració. L’únic que aconseguirà serà fer créixer, un cop més, la bossa d’immigrants en situació irregular. No us estranyeu si d’aquí a dos o tres anys el Govern torna a obrir un procés extraordinari de regularització…
Perquè això no passi, el Govern hauria de fer el que ha dit el seu Delegat Especial per a la Immigració: expulsar tots els immigrants indocumentats. Aquesta possibilitat em fa aborronar la pell, perquè implicarà l’inici d’una autèntica dinàmica de persecució i repressió dels immigrants. ¿Com ho farà el Govern per identificar els immigrants il·legals? L’encarregat de fer-ho serà, òbviament, la Policia, i ja ens podem imaginar l’escenari: qualsevol persona amb un color de pell fosc i un accent exòtic podrà ser objecte de contínues requisitòries d’identificació: “enséñeme los papeles”. I això només pot conduir al foment d’un clima propici a la xenofòbia i l’exclusió dels immigrants.
Per altra banda, entrar en una dinàmica d’expulsions massives provocaria una situació paradoxal i absurda. Els mateixos responsables governamentals que defensen la política d’expulsions, reconeixen que per mantenir el ritme actual de creixement econòmic, la vinguda de mà d’obra estrangera és absolutament necessària. Això significa que per un cantó s’expulsarien uns milers d’immigrants en situació irregular, i per l’altra es farien venir altres milers d’immigrants “amb papers”. ¿No seria molt més fàcil, senzill, i fins i tot més barat, legalitzar els qui ja són aquí, que expulsar-los i dur nova gent de fora? L’expert en immigració Antonio Izquierdo ha calculat en unes 250.000 pts. el cost efectiu de cada expulsió d’un immigrant!
Tot plegat, la política d’immigració del Govern del PP sembla condemnada a trobar-se en dos carrerons sense sortida: o bé continua dins el cercle viciós dels processos extraordinaris de regularització d’immigrants, o bé opta per un tractament extraordinàriament repressiu de la immigració, centrat en les expulsions dels indocumentats i en el control policial intens de tots els immigrants que es trobin en territori espanyol. Naturalment, cap de les dues possibilitats em resulta acceptable, cap de les dues permet albirar vies perdurables de solució dels problemes.
Per on passa, doncs, la solució? Jo no tenc cap recepta, i no crec que les tengui ningú. Però entenc que la política d’immigració ha de ser fruit del consens polític i social, ha de ser tractada com un “tema d’estat”. Semblava que amb l’aprovació de la llei actualment vigent s’havia inaugurat un nou tractament del tema, ja que el consens amb què s’aprovà la llei no es reduïa als partits polítics, sinó que també abastava els sindicats, les ONG, i fins i tot les associacions d’immigrants. Era un bon punt de partida, però el Govern s’ha encarregat de dinamitar-lo. La via que ha triat el PP, de convertir la immigació en un tema de política partidista, sols pot conduir al conflicte i a l’enfrontament.