El proper dia 7 de desembre comença a la ciutat de Niça la propera cimera europea. És un esdeveniment important, perquè la presidència francesa vol concloure el seu mandat amb una cimera que adopti uns acords “històrics”. En principi, s’han de posar les bases per a la Carta de Drets Fonamentals dels ciutadans europeus -embrió d’una futura Constitució Europea-, i s’ha de parlar de qüestions importants com l’ampliació cap als països de l’Est, el repartiment dels vots que corresponen a cada Estat, i la redistribució dels fons econòmics europeus (fons estructurals i de cohesió).
I quina és la postura del Govern Espanyol davant d’aquesta important cimera? Molt simple: una postura insolidària i, en certa manera, antieuropea. L’actitud dels negociadors espanyols és anar a les institucions europees a veure “qué hay de lo mío”, enlloc d’anar-hi amb un esperit de cooperació mútua, de construir entre tots una Unió Europea fruit del consens i el diàleg, i no de garnar cadascú cap a ca seva. Aquesta actitud, que ja començà durant l’època en què governava el PSOE però que s’ha aguditzat d’ençà que governa el PP, és fortíssimament criticada pels analistes i observadors de política europea més prestigiosos. El diari francès “Le Monde Diplomatique”, en la seva edició castellana, insisteix des de fa mesos que la postura espanyola és de pressionar els altres socis europeus, no de cercar una col·laboració positiva. L’analista alemany Christian Wernicke publicava el 14 de setembre un llarg article al rotatiu “Die Zeit”, on confessa que pels corredors de les institucions europees els espanyols han caigut en un desprestigi enorme, ja que participen en les negociacions europees com si negociassin amb uns enemics amb qui han d’arribar a un acord de pau, i no amb socis amb qui comparteix un projecte. I en opinió d’una editorial del diari italià “La Reppublica”, Espanya no actua com si formàs part d’Europa, sinó com si únicament l’interessin les institucions europees per veure quina tallada en pot treure.
Crec que són mostres prou significatives de la valoració que des d’altres estats europeus es fa de l’actual política europea del govern espanyol del PP. Curiosament, però, en opinió del PP som els “nacionalistas periféricoss” els que “defienden particularismos”, els que “se encierran en sí mismos”, els que “se instalan en el discurso de la reivindicación permanente”…
Però resulta que fa dues setmanes, una delegació del PSM de Menorca i del PSM de Mallorca vam viatjar a Brussel·les per participar en la primera cimera de líders nacionalistes europeus i en l’assemblea general del Partit Democràtic dels Pobles d’Europa-Aliança Lliure Europea. De l’estat espanyol, també hi eren presents representants d’ERC, Eusko Alkartasuna, PNV, Partido Andalucista i BNG. En aquesta reunió vam debatre i aprovar la “Declaració de Brussel·les: nacions i regions en el Govern d’Europa”, que advoca per la construcció d’una Europa d’aquestes característiques:
- Una Europa realment democràtica, que no es faci d’esquena als ciutadans, més transparent i manco burocràtica.
- Una Europa compromesa amb la justícia social, la pau, el respecte a la igualtat, el respecte pels drets humans i els drets de les minories, i no una Europa que sigui només espai d’intercanvi comercial.
- Una Europa que permeti la participació de les regions i nacions sense estat, i no una Europa on només hi tenguin veus els governs dels estats.
- Una Europa compromesa amb el desenvolupament sostenible i el respecte per la diversitat cultural i ecològica, i no una Europa plagada de contaminació i de productes alimentaris nocius per la salut.
- Un participant en aquesta trobada, holandès de Frísia, em comentava que li satisfeia molt sentir altres veus provinents d’Espanya més positives i més europeistes que l’actitud que demostren els representants del govern espanyol, molt tancats i egoistes.
I ara anem a la pregunta del títol: és europeista el PSM? Si ser europeista vol dir acceptar sumisament la Unió Europea que avui coneixem, tal i com està, amb tants dèficits com té en matèria social, ecològica, econòmica, de drets nacionals, etc., està clar que el PSM no ho és. Però si ser europeista vol dir tenir la voluntat de participar activament en la construcció d’una Europa solidària, econòmicament justa, ecològica, que doni protagonisme als pobles i nacions sense estat, que superi la burocràcia i que, per descomptat, no sigui tan sols una aliança d’interessos per veure qui en treu la millor tallada (a l’estil d’Aznar), està clar que el PSM és europeista. I només això: també està clar que altres formacions polítiques que diuen ser-ho… s’ho haurien de fer mirar!