Estimat amic,
Quan fa poques setmanes ens vam trobar casualment per un carrer de Palma i anàrem a prendre un cafè, no ens podíem ni imaginar la ràpida evolució dels esdeveniments: pocs dies després, vaig conèixer la teva candidatura al Senat. Tot d’una vaig sentir-me realment content i il·lusionat amb aquesta notícia, perquè és una travessa per un cavall guanyador!
Com amic teu, m’omple de goig que siguis tu el candidat de consens, és a dir, la persona en qui tots ens hi podem sentir representats i identificats. Cosa que no sempre és fàcil, prou ho saps.
Estic segur que l’opció que representes retornarà a molta gent la il·lusió per un projecte polític genuïnament menorquí. I el que és més important: farà renéixer l’esperança en moltes persones que s’havien desencantat de la política (i amb raó!), i també engrescarà molts ciutadans i ciutadanes no massa interessats pels afers polítics, però que des de distints llocs i realitats s’esforcen cada dia per fer una Menorca millor.
Des de Palma, vaig seguir amb molt d’interès tot el procés que va conduir a la teva candidatura. Reconec i aplaudesc l’esforç que van fer tots els qui van participar en les negociacions, per la seva capacitat de diàleg, de renúncia als interessos partidistes, de voluntat d’enteniment i consens.
Tanmateix, quan vaig escoltar per la ràdio i vaig llegir al diari Menorca les notícies sobre l’acord, em va sobtar que alguns portaveus polítics posessin de relleu que l’enteniment a Madrid entre N’Almunia i En Frutos havia propiciat i facilitat l’acord a Menorca. Na Joana Barceló deia explícitament que l’acord de Madrid “havia generat un clima d’enteniment” a Menorca. A mi, com a nacionalista que som, em preocupa que un acord fet a Madrid, en el qual els menorquins no hi hem participat ni poc ni gens, hagi estat el detonant del pacte menorquí. ¿És que a Menorca no som prou adults i autònoms com per considerar i decidir la conveniència d’un pacte? ¿Per què hi ha gent que ha de menester la pressió o la tutela de Madrid per decidir què li convé a Menorca, o què li deixa de convenir? ¿No tenim a Menorca motius més que suficients que justifiquen la necessitat de fer tot el possible per evitar que el pròxim Senador sigui del PP? ¿Com és possible que algú digui que el clima d’enteniment l’han generat dues persones que no tenen res a veure amb Menorca? Jo crec que el clima d’enteniment, en política i en qualsevol afer, ha de venir per la voluntat que tenen les persones d’entendre’s, no perquè des de fora -o de més amunt- algú et doni instruccions.
L’etapa conservadora de la política menorquina, tant als ajuntamets, com al Consell Insular, com a les institucions estatals, ha estat terriblement negativa per Menorca. El Camí de Cavalls i els accessos a les platges, la sobreexplotació urbanística, el foment de l’especulació, la manca d’inversions de l’Estat en infraestructures de transport i comunicacions, la despreocupació per la nostra llengua i cultura, etc., són només algunes de les assignatures pendents que ens ha deixat el PP, i que reclamen l’esforç de tots per sortir-ne amb èxit i amb solucions perdurables.
És això, i cap altra cosa, el que ha de justificar la necessitat d’un pacte que ajunti tots els progressistes menorquins. Les altres consideracions, inclosa la qüestió de si a Madrid s’entenen o es mosseguen, han de ser absolutament secundàries.
Per tot això, com amic, com a membre d’un partit signant de l’acord que ha fet possible la teva candidatura, i sobretot com a menorquí que estima la seva terra i la seva gent, et deman que durant els pròxims quatre anys el teu interès suprem sigui l’interès de Menorca. Et conec, i sé que et dedicaràs amb coratge i esforç a les teves noves responsabilitats.
La política és com les ones de la mar, que sempre es mouen i canvien, i per tant en un futur -pròxim o llunyà- ens podríem trobar que la sintonia entre els partits polítics progressistes de Menorca no fos tan gran com ara. O que els partits anomenats “d’àmbit estatal” tinguessin problemes d’enteniment. De precedents n’hi ha… a carretades! Però la raó de ser de la teva candidatura i del teu treball és només el bé de Menorca, i això està per damunt de qualsevol interès d’un o altre partit. Més enllà de dependències a consignes foranes, més enllà d’interessos que res tenguin a veure amb els menorquins, fes el possible perquè el teu pas pel Senat sigui, de ver, la veu de Menorca a Madrid.
Et desig el millor, Sergi. Compta amb el meu afecte, amb el meu suport entusiasta i, com has pogut veure, amb la meva exigència. Una abraçada.