[Es Pont, butlletí informatiu sector parroquial Rafal-Son Gotleu, Palma, núm. 121, febrer 2000]
Els amics Nando i Conxa m’han sol·licitat una col·laboració per al número de la vostra revista dedicat monogràficament a la immigració. Em demanen, concretament, que aporti unes notes sobre la “teologia de la immigració”.
He acceptat encantat aquesta invitació. Però el que us exposaré aquí no són unes reflexions “acabades”, sinó que més aviat us donaré algunes pistes i referències bíbliques perquè vosaltres mateixos, a partir de la reflexió i la pregària, pugueu treure uns valors i orientacions que il·luminin les vostres vivències entorn a la immigració. És a dir, us convid a què sigueu vosaltres mateixos els qui faceu la vostra teologia de la immigració. Perquè a diferència d’èpoques passades, quan la teologia era una reflexió erudita en mans d’uns pocs clergues privilegiats, avui la teologia és -ha de ser!- la reflexió sobre la Paraula des de la vida -la vida concreta, real, calenta… sovint contradictòria- de la comunitat de Jesús. I en aquest afer, tots hi tenim un granet d’arena per aportar.
Anem per feina, idò. Abans, però, he de dir-vos que les referències bíbliques sobre la immigració no s’acaben amb les pistes que us oferesc aquí. Necessitaríem tota la revista (i més!) per exposar-les… Aquí només tenim espai per esmentar dos punts de partida, un de l’Antic Testament, l’altre del Nou. Esper que us siguin útils.
1. Israel: de poble emigrant a poble que rep immigrants
L’origen del poble d’Israel és nòmada, és a dir, d’emigrant permanent, com ho recullen nombrosos textos de l’Antic Testament (Gn 12, 1-3; Dt 26, 5ss). De vegades, el poble viurà l’emigració en positiu (la recerca de la Terra Promesa), però de vegades viurà l’exili i l’abandonament de les comoditats d’una residència fixa: ha d’anar-se’n d’Egipte (Ex 15, 22-27; Ex 16, 1-3), segles més tard serà exiliat a Babilònia (2Re 25, 20-21; salm 137 [136]; i a partir del segle IV a.C. viurà dispers (la Diàspora) per tota la Mediterrània.
També hi hagué èpoques de prosperitat i benestar a Canaan, “la terra que regalima llet i mel”, especialment durant els regnats de David i Salomó. Aquesta història atzarosa configurà una relació ben peculiar d’Israel amb els estrangers; per una banda, sovint eren considerats negativament com els estranys, els diferents, els no-elegits per Déu… però per l’altra, l’hospitalitat esdevingué un deure sagrat: l’acolliment de l’estranger, del pelegrí, de l’immigrant, del qui tocava a la porta, fos qui fos, es convertí en un valor d’obligat compliment per als creients; un valor que atravessa tot l’Antic Testament (Lv 19, 33-34; Is 58 7; Job 31,31-32).
2. Jesús: de la perifèria al centre, i de nou a la perifèria
El Nou Testament és ple d’exemples d’hospitalitat i actitud d’acolliment, i va més enllà que l’Antic Testament: l’estranger ja no serà mai més considerat suspecte de perill, sinó igual en tot al jueu (Mt 25, 35; Lc 10, 25-37; Rm 12, 13; Hb 13, 1-3, etc.).
Jesús va encarnar en la seva vida, igual que Israel en la seva història, èpoques de residència fixa (tota la joventut a Natzaret, una temporada a Cafarnaüm), amb els últims tres anys de vida errant (Lc 9, 58), de nord a sud, de Galilea a Jerusalem, patint qualque vegada el rebuig (Lc 9,51-53). Aquest itinerari pot ser llegit com un preciós simbolisme, a partir d’una aparició de Jesús narrada per Lluc (Lc 24, 1-7). Jesús procedeix de Galilea, una província perifèrica, tant geogràficament com en importància social i política. Per donar a conèixer el seu missatge, viatja fins al centre mateix del “sistema”, simbolitzat per Jerusalem. I és al mateix centre on serà capturat i executat. Després de la seva mort i resurrecció, els deixebles, una mica desorientats, intenten reconstruir la comunitat dels seguidors del Mestre… a Jerusalem. Però un missatger (l’àngel) els dirà que tornin a Galilea, que allà Jesús els està esperant… ressuscitat! És a dir, la vida nova no està en el centre del poder, sinó “a fora”, a la perifèria, més enllà de les fronteres segures del sistema.
Nosaltres, cristians europeus d’avui, vivim físicament a prop del centre del sistema, és a dir, en una zona rica (de les poques que hi ha) del món. Avui vénen a nosaltres milers d’immigrants: gent de la perifèria… galileus que vénen a Jerusalem. ¿Com viurem nosaltres aquesta realitat? ¿Obrirem les portes o ens protegirem darrere les muralles? ¿Acceptarem el repte de sortir de les seguretats del sistema i afrontar el risc de viure a la intempèrie?