La millor Llei d’Estrangeria seria una llei inexistent. Però tal i com estan les coses per Europa, això és un somni que, almenys de moment, no podem aspirar a veure acomplert. Les servituds derivades dels tractats europeus, i de manera especial de l’acord de Schëngen, fan que els estats signants hagin de tenir una legislació restrictiva de l’entrada d’immigrants procedents de l’exterior de la UE. Per això, hem de dir les coses pel seu nom: la Llei d’Estrangeria no és, en essència, una llei per facilitar la integració dels immigrants, sinó tot el contrari: la Llei d’Estrangeria és una llei contra els immigrants.
El Congrés de Diputats ha aprovat una reforma, diuen que profunda, de la vigent Llei d’Estrangeria. S’ha argumentat la necessitat d’aquesta reforma per atendre les protestes i reivindicacions dels propis immigrants i dels agents socials, entitats ciutadanes i col·lectius sensibilitzats, que acusen l’actual marc legal, amb tota raó, de fre a la igualtat de drets i oportunitats dels immigrants que s’estableixen a l’Estat Espanyol.
No oblidem que aquesta nefasta llei va ser aprovada pel PSOE, quan governava a Madrid amb majoria absoluta. Ara, la modificació de la Llei, amb clau aperturista i flexible, i divulgada com un avanç a favor dels drets ciutadans dels immigrants, ha estat liderada i pactada pel PP i CiU. En els darrers moments, el PP ha fet anques enrere. Soto voce, vénen a dir que amb tanta obertura i solidaritat els havia fugit la mà. No fos cas que, a conseqüència de la nova llei, fóssim envaïts per una allau d’immigrants incontrolable.
Justament això ens dóna la clau de lectura de tot plegat. ¿Significa l’actual reforma que el PP tengui uns plantejaments de política d’immigració més progressistes que els del PSOE? Ni de bon tros. El rerefons és la situació econòmica. La Llei d’Estrangeria del PSOE va ser promulgada en un moment de certa crisi econòmica, amb un repunt important de l’atur. Ara, en canvi, la situació econòmica favorable fa que sigui necessària la importació de mà d’obra estrangera per atendre les exigències de la productivitat.
Això ens fa veure que la reforma de la Llei d’Estrangeria no respon a uns criteris ètics i solidaris, sinó als interessos econòmics de la conjuntura actual. En el fons, no hem avançat gens. Els immigrants no són considerats subjectes de drets, sinó objectes de disponibilitat productiva. Una mercaderia més. Fixau-vos, entre altres coses, com es parla del tràfic d’immigrants il·legals amb els mateixos termes, amb el mateix vocabulari, del tràfic de drogues. Impressionant i patètic.
Ara es donaran algunes facilitats als immigrants perquè gaudeixin de drets sanitaris, educatius i socials. Però els beneficis que en traurem d’ells són molt més grans que els drets que la nova Llei els ofereix. Amb les seves cotitzacions a la Seguretat Social, ens pagaran algunes de les despeses socials de l’Estat. I l’Estat, a canvi, els facilita uns drets limitats.
Tot plegat, assistim a un penós muntatge d’hipocresia política i de cinisme social. La reforma de la Llei d’Estrangeria respon a la rendibilitat i al profit que, en aquests moments, pot treure l’Estat Espanyol dels immigrants de països pobres. No a un reconeixement dels seus drets humans i ciutadans. Quan les tornes canvïin, i ens trobem en un moment de recessió econòmica, assistirem a una restricció de l’entrada d’immigrants a l’Estat. Però no passeu ànsia: llavors ens faran creure que la Mare de Déu nom Joana. Qualsevol passa endarrere ens la vendran, com no podria ser d’altra manera, tenyida amb un vernís preciós de bones intencions i necessitats imperioses.