Moltes de les opinions expressades les darreres setmanes sobre la forma com es presentarà el PSM a les eleccions generals de l’any que ve, apel·len a la “responsabilitat històrica” d’aquest partit. I molts dels qui creuen que el PSM s’hi hauria de presentar junt amb UM, desqualifiquen i anatematitzen una opció distinta com “un acte d’irresponsabilitat” del PSM.
La historiadora nordamericana Marjorie Reeves escriu que “els somnis dels homes constitueixen una part de la seva història i expliquen molts dels seus actes. El present dels homes no és només conseqüència del seu passat, sinó també del futur que desitgen i imaginen”. Efectivament, la història de les persones i dels col·lectius humans no s’entén només fent una crònica objectiva dels fets passats sinó, sobretot, demanant-nos per què les persones o els grups actuen d’una manera i no d’una altra, quins són els seus somnis, els seus objectius, i de quina manera les opcions que es prenen marquen i condicionen el futur.
Si això és cert, i jo pens que sí, hem d’entendre la situació actual del PSM i la seva manera de fer política aquí i ara, com a resultat de la seva trajectòria, però també en clau de futur, és a dir, com allò que vol esdevenir. I es tracta de dos aspectes íntimament units, són dues cares de la mateixa moneda. Des d’aquest punt de vista, supòs que apel·lar a la responsabilitat del PSM vol dir que ha de romandre fidel a la trajectòria que l’ha portat a ser el que és i no una altra cosa, i a projectar cap al futur, valgui la redundància, aquest mateix projecte, i no un altre.
Durant la transició, hi havia a Mallorca un teixit social format per persones i col·lectius sensibilitzats per la llengua i la cultura pròpies, delerosos per preservar el medi natural i lluitar contra l’especulació i la voracitat urbanitzadora, i preocupats per la redistribució de la riquesa i la justícia social.
El PSM va néixer dins aquest espai sòcio-polític, i en va esdevenir el seu referent electoral. Al llarg de dues dècades, el PSM sempre ha fet feina de la mateixa manera: potenciant i vertebrant el teixit social dels pobles de Mallorca, donant suport a candidatures independents afins (a costa, moltes vegades, de fer créixer les sigles del PSM), i bastint, a poc a poc, un projecte nacionalista i de progrés que avui s’ha consolidat.
La implantació i el creixement d’UM responen a un model totalment distint. El seu creixement ve a base de formar llistes electorals sense que darrera hi hagi una tasca de vertebració social prèvia, sense respondre a un espai sòcio-polític mínimament coherent. Per això, tenim una UM profundament diversa, si ens miram un poble o un altre. Dit d’una altra manera: Unió Mallorquina ha eixamplat el seu espai electoral, però darrere no hi ha un espai social i polític corresponent.
Per això, ajuntar, ni que sigui puntualment, dos projectes polítics tan distints és, si més no, un experiment agosarat. I un projecte sòlid i seriós com és el que representa el PSM, no pot apostar tot el seu capital a una sola carta. ¿De qui seria la responsabilitat d’un retrocés electoral i social del nacionalisme progressista, si la coalició no funcionés? La “irresponsabilitat històrica” seria, justament, hipotecar la trajectòria i els resultats ja aconseguits, experimentant ingènuament amb noves fórmules electorals de dubtosa rendibilitat, sense ponderar totes les conseqüències.
És legítim pensar que el PSM ja ha complert el seu objectiu històric, i que ara ha de contribuir a dibuixar un mapa polític i electoral diferent, que ara ha de contribuir a crear “una cosa nova”, com semblen destil•lar moltes de les opinions expressades últimament. Però també és coherent defensar la vigència i l’actualitat del nostre projecte. És fins i tot més raonable mantenir un ritme lent però segur d’afiançament social i electoral, que no pas pretendre inflar una coalició artificiosa que ningú sap ni a on ni a què ens conduiria. I això és important no perquè estigui en joc el futur del PSM, sinó perquè el que ens jugam és la viabilitat d’un projecte de país que, de moment, és compartit per més de quaranta mil votants.