Qui som
Sigues benvingut o benvinguda,
Som en Miquel Àngel Maria i Ballester, i vaig néixer a Maó el darrer dia de març del 1965. M’hauria agradat adornar aquesta presentació amb alguna efemèride d’aquell dia, però m’he endut una decepció: els almanacs estan ben eixuts. Es veu que aquell dimecres va ser una jornada ben normaleta, potser mediocre i tot.
Som un lector empedreït d’ençà que era ben menut. Una de les frases que més record de ma mare durant la infantesa és “Miquel, apaga el llum”, perquè, certament, cada nit se’m feien les tantes en companyia de les vint-i-sis amigues impreses. Què seria de mi sense les lletres? Com podria refer-me de la feixuguesa d’alguns dies sense la companyia dels autors i autores que m’han proporcionat alguns dels moments més plaents de la meva vida?
Vaig créixer llegint, i a partir d’un cert moment també em va agafar la dèria d’escriure. Bàsicament, articles de reflexió i opinió a diversos mitjans de les Illes Balears. També algunes col·laboracions amb revistes de pensament i cultura. I des del canvi de segle he gosat fer alguna incursió literària, publicant algunes cosones.
Entre els anys 2003 i 2011 he escrit una columna setmanal al Diari de Balears —el primer i, fins ara, únic diari en català de les Illes—. Primer van ser articles d’opinió sobre temes d’actualitat. Des de maig de 2008, fins el maig de 2011, una columna a la secció “Horitzons Solidaris”, que es publicava els dijous, i de tant en tant signo algun reportatge per aquest diari.
Des del mes de setembre de 2011, publico unes Cartes a Josep Pla, cada diumenge al Diari Menorca.
Som col·laborador d’IB3 Ràdio, i de la secció d’opinió del web de Justícia i Pau.
Ocasionalment col·labor amb altres mitjans, i de tant en tant aprofit aquest bloc per desfogar-me.
En aquest bloc hi trobaràs tots aquests escrits i, si et ve de gust, podràs fer-hi els teus comentaris. També em trobaràs al Facebook.
Som membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l’Obra Cultural Balear, i d’Acció Cultural de Menorca.
L’escriptora britànica Zadie Smith diu que no necessita anar a cap teràpia perquè llegeix i escriu. La seva vida, afirma, ha estat “un llarg dia de lectura”. Amb tota modèstia, confés que em sent molt a prop d’aquestes sensacions. El que no puc garantir és que tu amic o amiga, que has tingut la gentilesa de fer escala en aquesta estació virtual, no acabis necessitant alguna mena de teràpia si et prens massa seriosament res del que servidor hagi escrit.
