Aquesta setmana hem sabut que el Consell Insular ha retirat la partida econòmica que destinava a Illanvers, el festival poètic de l’estiu menorquí. Justament enguany, quan s’havia de celebrar l’edició nombre deu d’aquesta activitat plenament consolidada, acollida per un públic nombrós i fidel, el departament de cultura —és un dir— del Consell decideix no dedicar-hi ni un sol cèntim. Una vegada més s’argumenten motius econòmics, tot i que aquesta mentida ja no se la creu ningú. És una notícia trista, no hi ha dubte, però al mateix temps que evidencia la mesquinesa i la falta absoluta de criteri dels gestors actuals de la política cultural menorquina, també posa de relleu algunes fortaleses en les quals haurem d’ancorar-nos.
A les xarxes socials, els dies passats algú ha escrit que el Consell ha retirat la subvenció als organitzadors d’Illanvers. Idò no és així, i el matís és important: Illanvers ha estat una activitat pròpia del departament de cultura del Consell. El pressupost, ajustadíssim, es destinava a editar el llibret i a les despeses de realització, i els coordinadors d’Illanvers, Pere Gomila i Sergi Cleofé, la columna vertebral que l’ha fet possible en totes les seves edicions, així com tots els poetes que hi han participat al llarg dels anys, ho han fet de manera altruista, en benefici de la cultura i no en profit propi. Vull dir que aquí no és aplicable aquella injusta crítica, tan escampada avui en dia, que diu que les associacions culturals han viscut del qüento de les subvencions durant l’època de bonança. No: Illanvers no ha estat mai un caprici personal, ni una ganga per a ningú, ni una vel·leïtat sense transcendència, sinó una activitat prestigiosa, d’alt valor afegit per a la vida cultural illenca i també, per què no dir-ho, per a la marca turística de Menorca. Tot açò, amb un cost econòmic absolutament mínim i, diguin el que digui, perfectament sostenible fins i tot en aquests moments. Per açò resulta tan lamentable veure que en lloc de donar les gràcies als qui ho han fet possible i assegurar la continuïtat de la iniciativa, els tanquin la porta pels morros.
Bé, encara que Illanvers hagués estat una iniciativa social subvencionada pel Consell, tampoc no haurien estat doblers tirats, com la malevolència d’alguns pretén fer creure. Fa poc m’explicaven el cas d’una altra activitat cultural de referència a Menorca que l’any passat va rebre la negativa del Consell a continuar finançant-la. Ara resulta que el Consell ho voldria organitzar per iniciativa pròpia, i ha demanat pressuposts a empreses que se’n puguin fer càrrec. Si açò acaba passant, el cost de la mateixa activitat pot ser de fins a tres vegades més que quan ho organitzava una entitat social menorquina formada per voluntaris.
L’abandonament d’Illanvers per part del Consell és un símptoma que vivim un temps d’indigència i barbàrie. La primera institució menorquina ofereix el seu pitjor rostre en els seus trenta anys d’existència. Els seus responsables no tenen ni els coneixements mínims necessaris ni la més elemental sensibilitat per entendre —no dic ja per liderar— les necessitats culturals de Menorca, i fan matx així com passen.
Però Illanvers també és símptoma de la capacitat de supervivència de les iniciatives socials i culturals quan estan arrelades i no són un bluf. Quan els responsables de les institucions públiques no compleixen amb les seves obligacions i, en la seva ignorància, en lloc de potenciar les millor energies de la societat civil les ofeguen o les menyspreen, no ens queda altre remei que posar-hi les mans i empènyer el carro amb més força.
I açò és el que, al cap i a la fi, ha de passar amb Illanvers. La mateixa setmana que el Consell l’ha volgut matar, s’ha desvetllat una onada de simpatia i complicitat animant a la seva continuïtat. Els coordinadors d’Illanvers ja han expressat la seva disposició per organitzar un nou esdeveniment. El gest els honora, una vegada més, i hauria de ser un esperó per a tota la gent de Menorca que estima la cultura, de manera que enguany, i l’any que ve i els qui han de venir, amb el nom d’Illanvers o amb un altre títol, el recital poètic de l’estiu de Menorca sigui un èxit encara més gran que el dels anys precedents.
Pere Gomila ha dit
Estimat Miquel Àngel, moltes gràcies pel teu suport i per aquest article tan clar que has publicat. T’agraesc molt que hagis explicat tan bé el tema del finançament d’Illanvers, així com també t’agraesc les paraules tan amables que ens dediques. Només per totes les mostres de solidaritat que hem rebut seria un pecat no fer Illanvers. Una abraçada.
Miquel Àngel Maria ha dit
Bon dia Pere, només he fet el mínim que es pot fer en aquest moment: afegir-me al clam de tanta gent que troba increïble el que ha passat, i posar un discretíssim granet d’arena per la continuïtat d’Illanvers, cos que us agraesc de cor a tu i en Sergi. I sobretot: manau feines, que som molts els qui us volem fer costat d’una manera activa, perquè el nou Illanvers, o com li vulgueu dir a partir d’ara, sigui un èxit i una lliçó de dignitat. Una abraçada!
Santiago Benejam Torres ha dit
Miquel, estaria be saber quina es aquesta iniciativa de la que es volen apropiar. La llista es llarga, Premi Born de Teatre, Illanvers, ……
Bep Joan ha dit
Illanvers ha de seguir i ha de mantnir el mateix nom. Que l’activitat fos del Consell és bastant discutible. No va néixer en el Consell, sinó per iniciativa de Pere Gomila i Sergi Cleofé; el Consell hi va ajudar econòmicament i el va situar al calendari de les seves activitats. Era l’època de Mateu Martínez com a conseller de Cultura.
Tanmateix, gràcies Miquel Àngel per aquest aclaridor article.
Miquel Àngel Maria ha dit
Benvolgut Santiago, et contest en correu privat. Salutacions!
Miquel Àngel Maria ha dit
Gràcies pel comentari, Bep Joan. Òbviament tens raó: Illanvers no va ser un invent del Consell, sinó una iniciativa dels qui després el van dur a terme, Pere Gomila i Sergi Cleofé. El que volia dir és que la forma com després s’ha dut a terme aquesta magnífica iniciativa cultural no va ser amb subvenció o contractació d’una entitat externa, sinó incorporada, com bé dius, en el calendari de les activitats pròpies del departament de cultura. I açò fa encara més patètica l’actuació dels responsables actuals d’aquest departament: ni fan res de nou, ni són capaços de mantenir allò que funcionava i que a ells no els suposava cap esforç. Salutacions!
Michel Bourret Guasteví ha dit
Gràcies per la teva análisi freda, documentada, Miquel Àngel… I encoratjadora. Illanvers viurà. Gràcies a cadascú de nosaltres, seguidors constants de la tasca d’en Pere i d’en Sergi. Des de dintre de Menorca o des de fora. Gràcies. Moltíssimes gràcies.
Miquel Àngel Maria ha dit
Gràcies a tu, Michel, pel comentari i per expressar un suport més a Illanvers. Tots fan falta! És moment de no defallir, perquè els ànims hi són, i la voluntat no ha de flaquejar. Una abraçada.
Ferran Lluch ha dit
Disortadament el món de la cultura funciona així. Podria ser dur i dir que com es pot esperar que qui no en té ni hi creu es posi a defensar-la, però crec que s’ha de ser positiu i cercar alguna solució.
En aquest món, caldrà cercar solucions imaginatives i de cost zero o gairebé. Talvolta es podria crear un entorn virtual on-line per mantenir la iniciativa i que la publicació del llibret també sigui en format digital.
No ho sé. La qüestió és demostrar-los que, malgrat la seva manca de suport, la societat no està disposada a renunciar a algunes coses….
Miquel Àngel Maria ha dit
Gràcies pel teu comentari, Ferran.
Tens tota la raó: quan des de les institucions no es fa allò que s’ha de fer, sinó ben bé el contrari, s’han de cercar solucions imaginatives.
Puc dir-te que, afortunadament, aquesta negativa del Consell ha mobilitzat les millors energies de la gent de Menorca que estima la cultura, i que el nou Illanvers ja és un fet i comença a caminar.
Esper que ens hi puguem trobar, si ets per aquí de vacances. Una abraçada.