Mòbils gratis!

Som un desastre. He tornat a perdre el mòbil —per tercer cop—, i ho he fet exactament de la mateixa manera que la darrera vegada: deixant-lo dins un avió. I és que en el moment de pujar-hi, mai no pens a desconnectar-lo. Llavors, una veu ens adverteix que hem de desconnectar els aparells electrònics, servidor, obedient, apag el mòbil, el pos dins la butxaca-revister de la butaca de davant, i allà queda. I, òbviament, mai no arriba a l’oficina d’objectes perduts.

Després de la meva primera vegada —m’apura una mica parlar d’aquestes coses íntimes—, vaig anar a la botiga de mòbils i vaig tenir sort: tenia prou punts per canviar de mòbil sense cost afegit. Però les operadures de telecomunicacions són molt cuques, i amb el contracte de fidelitat (ves quina cosa) i el programa de punts, que és la seva manera de tenir-te agafat pels mòbils, si no ha passat un temps considerablement llarg, qui vol mòbil que en compri un, i ben pagat. Vaig demanar un duplicat de la targeta SIM, que també vaig haver de pagar, i vaig sortir de la botiga morro eixut i cara alegre.  

Aleshores vaig recordar que a l’ajuntament del meu poble hi ha un petit contenidor, proveït per l’associació Tragamóvil, que s’encarrega de recollir aparells vells i enviar-los a plantes especialitzades a on reciclen els materials perillosos. Se’m va ocórrer anar a mirar dins aquest contenidor de l’ajuntament, una empleada em va dir que cap problema, i, oh, sorpresa: hi havia una bona col·lecció d’aparells, i més d’un semblava funcionar sense problemes. En vaig triar un de la meva operadora, amb un carregador que s’hi acoblava, i li vaig inserir la targeta. Botó ON, teclegi el codi, esperi un moment… funcionava! I fins avui. Encantat de la vida, amb un mòbil que no és l’últim model, bé, tampoc el penúltim, però que va com una seda. I sobretot, quan el perdi dins el proper avió que agafi, no el ploraré excessivament: tornaré al contenidor de Tragamóvil i segur que tindré sort.  

Se’m va passar pel cap la idea de proposar a l’ajuntament que destaquin un empleat municipal per mantenir aquest contenidor aclaridet: que triï els aparells que funcionin, els posi un carregador compatible, i els col·loqui dins una vitrina a disposició dels ciutadans necessitats. Però açò potser seria massa: les hores d’aquest servidor públic no sortirien gratis, és clar. Però sí que podrien  publicar un anunci a la pàgina web de l’ajuntament, al proper butlletí que enviïn als veïns del poble, i potser al programa de festes: Mòbils gratis! Tindria èxit?

Mentre escrivia açò he fet una pausa per consultar, a la web de Tragamóvil, els punts de recollida que tenen a les Illes Balears. Més que res perquè no em digueu que som un egoista que només mira pel seu poble: si s’han de repartir mòbils, que n’hi hagi per a tothom. Idò sí, he vist que a cadascuna de les nostres illes hi ha una caterva de llocs on recullen mòbils vells: tots els ajuntaments i consells insulars, supermercats i centres comercials, punts verds i deixalleries, i fins i tot algun institut de secundària. Magnífic.

No crec que us posin inconvenients enlloc, perquè un tríptic de la Conselleria de Medi Ambient posa molt ben posat allò de la teoria de les tres erres: diu que hem de recollir tots els residus, i que reciclar està molt bé, però que encara està millor reutilitzar. Vaja: ara que hi pens, potser l’espavilat que es va quedar el meu mòbil trobat dins un avió s’havia llegit aquest tríptic. Perquè, és clar, tornar no comença per erra.