Pau Olives, l’amo de Turdonell de Dalt, un lloc del terme de Maó, tota la vida s’havia dedicat a la ramaderia convencional, patint el caramull de dificultats habituals del sector: jornades de feina llarguíssimes i horaris inhumans, necessitat de produir molt per compensar les inversions, dependència d’ajudes i subvencions…
Però fa cinc anys va reconvertir l’explotació per dedicar-se amb exclusivitat a la ramaderia bovina ecològica orientada a la venda de carn. El resultat és espectacular. Per al pagès ha significat la possibilitat de fer una feina amb uns horaris raonables i deixar de ser esclau dels animals; té menys ingressos, però també menys despeses, i al final la balança resulta més favorable; per a la finca, l’impacte positiu de deixar d’abocar-hi productes químics és una obvietat; també ha estat una conquesta etnològica la substitució de les vaques de races estrangeres per la vaca vermella de raça menorquina; el consum d’aigua i electricitat s’ha reduït dràsticament… I si algú es pensa que el producte final deu ser de molta qualitat però car, va ben errat: en Pau ven els lots de carn de la seva exquisida vedella al preu únic de 10 euros el quilo, molt més barat del que pagues per la llastimosa vedella de supermercat.
Per què quan es parla de la reconversió sectors productius tendim a pensar en grans moviments de capital, en inversions esfereïdores, en muntatges descomunals i en allò (que no he acabat d’entendre mai) dels ‘sacrificis necessaris’? Les experiències de petites explotacions d’agricultura i ramaderia ecològica, cada cop més freqüents, ens demostren que aquesta és una via en què tothom guanya. Les administracions públiques haurien d’entendre que la producció ecològica ja no és una opció d’avantguarda, sinó el millor camí per a la supervivència del nostre camp.
Descarrega’t el reportatge «Els horts ecològics frenen la invasió bàrbara»
Guillem Frontera ha dit
[Article publicat a dBalears, 19.06.2009]
Hi ha coses, casos, situacions que deixen en l’aire una frescor optimista que val la pena fruir, perquè no massa sovint se’ns en dóna oportunitat. El periodisme actual té una tendència irreprimible a inflar el cabal informatiu que procedeix de la política, i, en conseqüència, oblida o deixa en els llimbs tot allò que genera la vida extramurs d’aquesta activitat tan noble com degradada. Sia per manca de temps de cadascú, sia també per l’escassesa de les plantilles, els diaris en general, uns més que els altres, no destinen mirades suficients al fluir de la vida quotidiana fora de les institucions i de les seus dels partits -i ara, també, dels jutjats.
Ho pensava, un cop més, després de llegir l’article titulat “Guanyar-guanyar”, de Miquel Àngel Maria, que es publicava en l’edició d’ahir d’aquest diari. En poques paraules, l’excel·lent escriptor menorquí ens contava com Pau Olives, l’amo de Turdonell de Dalt, terme municipal de Maó, ha convertit el seu lloc en una finca ecològica, més sana, autònoma, productora de carn per a canonges, i alhora ha guanyat en qualitat de vida, ja que la reestructuració de l’explotació ramadera l’ha obsequiat amb allò que és el somni -impossible, sovint- del pagès: temps lliure. Venia d’una situació d’inseguretat per mor de les turbulències de la indústria de la llet amb repercussions a Menorca, venia d’un estrès i d’un no viure, i ara és un home que treballa en pau amb la terra, amb la tradició i amb ell mateix. Pau Olives és un home feliç. Ah, i la seva carn ecològica i deliciosa es ven a 10 euros el kilo, més barata que la vedella engreixada a la mala vés a saber on.
Servidor som un devot recalcitrant dels pagesos. Per això mateix de vegades sent com una fiblada quan aquests pagesos -res a veure amb els grans empresaris que treballen més les administracions públiques que no la terra- no són capaços d’aprofundir en allò que podria ser l’especificitat, la identitat de l’agricultura en unes petites illes com les nostres, i s’entesten a fer la competència a les grans explotacions continentals, de sigui quin sigui el continent.
Fa la impressió que els nostres pagesos -és clar que no tots-, que varen demostrar la seva capacitat innovadora en acceptar la mecanització creixent del camp, l’asfíxia química de la terra i la supeditació al mercat global, en canvi miren amb desconfiança l’aplicació de les noves tècniques a una agricultura i a una ramaderia més netes que, com en el cas de Pau Olives, l’alliberin d’una competència implacable, que implica horaris devastadors, i restableixi a la terra la seva dignitat. Recuperau l’article de Miquel Àngel Maria, perquè exhala una confiança que no pot fer-nos cap mal. Desprèn l’aroma de les fruites que tenien aroma, té el sabor de la carn gustosa d’altre temps. Però, sobretot, és, al meu pobre judici, extremament alliçonador. Em mor de ganes de tastar la vedella de Turdonell de Dalt.