Intruturisme

Passejàvem pel centre de Maó, un dissabte matí, fa cosa d’un mes. Al carrer d’Isabel II, un guia explicava a un grup de turistes l’edifici del govern militar. Devien ser espanyols, el guia parlava en castellà. En passar-hi per davant vam tenir temps de sentir-li dir que el palau té, per la part de darrere, unes vistes magnífiques sobre el port de Maó, cosa que és ben certa. Però tot seguit va afegir –i això no és tan cert o, més ben dit, no ho és ni poc ni gens– que l’havien construït els anglesos al segle XVIII per poder vigilar des d’aquí la construcció de la base naval a l’altra banda del port perquè no es fiaven dels treballadors menorquins que construïen l’arsenal. És difícil dir tantes bajanades en una sola frase, encara que sigui composta. Vaig recordar un altre guia que deia a uns turistes anglesos bocabadats davant els cercles talaiòtics de la torre d’en Galmés que aquestes construccions són les cases prehistòriques més grans d’Europa.

Fa uns dies els mitjans locals es feien ressò de la queixa dels guies turístics menorquins per l’intrusisme dels guies sense titulació. Denuncien sobretot els qui ofereixen free tours a canvi d’una propina al final del recorregut. No dubt que tenen raó, això s’ha de regular perquè fa competència deslleial. Però no estaria de més que també criticassin per intrusisme els ignorants amb títol i carnet que cobren per dir disbarats. O les intrusions dels sinistres jeeps safari (molt nostrat, el nom) que corren com a posseïts pels camins rurals i es fiquen impunement dins els llocs, fent fotos als pagesos sense demanar-los permís com si fossin una rara espècie que hom creia extingida des de la darrera glaciació.

Encara n’hi ha un altre d’intrusisme, i aquest sí que és un autèntic endemisme balear. Resulta que la normativa autonòmica que regula l’habilitació i l’activitat dels guies turístics (la llei de turisme i el decret que la desplega) estableix l’obligació de contractar un guia turístic per part de qualsevol empresa, entitat o particular que organitzi una activitat d’informació, orientació o assistència amb convocatòria pública.

No exager, encara que sembli surrealista. Bé, ho és. I exclusiu: les Illes Balears són l’únic territori de l’Estat on la normativa avala, garanteix i blinda l’intrusisme dels guies turístics dins àmbits com la història, la biologia, les ciències ambientals, l’arqueologia, la geologia, i un llarg etcètera de disciplines científiques.

Damunt els papers, una entitat ciutadana que convoqui una visita a un monument històric, una sortida de camp a un paratge d’interès geològic o una caminada per una albufera rica en biodiversitat està obligada a contractar els serveis d’un guia turístic, encara que els destinataris siguin els veïns i les veïnes del poble. Si els ve de gust hi poden afegir un arqueòleg, un geòleg o un biòleg, sempre que no prescindeixin del guia turístic. Una visita a un BIC? Guia turístic obligatori. Una passejada per dins museu? Si no amb personal de la casa haurà de ser amb un guia turístic, res d’un expert en la matèria tractada. Una sortida per anar a veure fòssils catalogats, una excursió per conèixer sínies i pous, una visita a un paisatge protegit? Si no hi ha un guia turístic, és il·legal. I així, efectivament, arribam a l’absurd: un arqueòleg que hagi dirigit una excavació no pot organitzar una visita pública al “seu” jaciment sense l’assistència d’un guia turístic, i un biòleg que hagi catalogat les varietats de crancs de l’illa no ho podrà mostrar als seus veïns… si no va acompanyat d’un guia turístic.

Queden excloses d’aquesta imposició les activitats escolars, i les visites als monuments, museus i parcs naturals si el guiatge el fa el personal propi. Tota la resta passa pel tub. O hauria de. Perquè, com dèiem, tot això és damunt el paper. Més d’un lector pensarà que m’estic equivocant, que no pot ser, i posarà com exemple la darrera excursió que van fer amb l’associació de veïns al parc natural de l’Albufera, o una jornada de portes obertes a un jaciment arqueològic que s’està excavant, o aquella ruta per les torres de defensa costaneres organitzada per l’associació ics, tot recordant que aquestes activitats es van fer sense l’assistència de cap guia turístic, sinó amb científics i experts en la matèria. Sí, aquesta és la realitat: les normes diuen el que diuen, però tots ens les botam. Per ignorància, o per convicció.

A les Illes Balears som tan turistòfils que hem inventat l’intruturisme. Em consta que en dues ocasions s’ha intentat canviar aquesta normativa al Parlament, però el PP i el PSOE, que són els dos partits més turistòmans del món, ho han impedit. El missatge subliminar de tot plegat és que l’única manera de guanyar-te la vida en aquestes illes ha de ser el turisme. Pots ser el millor especialista en biologia marina i tenir un currículum espectacular, tenir un màster en gestió del patrimoni i una experiència de dècades, o ser l’autor d’una tesi doctoral sobre l’aparellament dels insectes a les zones humides insulars, perquè cadascú davalla les escales com vol. Però si vols explicar-ho a algú més que a la teva parella, et convé treure’t el carnet de guia turístic. No fos cas.

(Publicat a l’Ara Balears dia 14 de juny de 2025)