El dissabte 5 d’abril l’ARA Balears i el diari Menorca publicaven dues notícies diferents sobre el mateix tema: la reforma de la carretera general. L’ARA Balears parlava del projecte que afecta les navetes de Rafal Rubí; el Menorca, de la licitació de les obres entre Talatí i l’accés a l’aeroport. Dos trams de la mateixa carretera, dos projectes, dues visions, dos models. La lectura comparada de les dues notícies revela curiositats i suscita preguntes que algú hauria d’explicar.
L’ARA Balears duia un extens i documentat reportatge de David Marquès sobre l’amenaça que penja sobre la Menorca Talaiòtica en el cas que es mantengui el viaducte a mig construir davant les navetes de Rafal Rubí, per l’impacte paisatgístic que comporta. Com bé explicava el periodista, quan la Unesco va inscriure la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial ho va fer amb diverses recomanacions, una de les quals demana la retirada de les obres viàries iniciades davant les navetes de Rafal Rubí. Però resulta que el Consell ha decidit tirar pel dret sense esperar la resposta del Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco a l’informe que li han enviat. No hem d’esperar res, diu el president. Menorca decideix. A la Unesco tan sols li comunicam el que hem decidit.
Caram. Sembla autogovern, però és imprudència. L’explicació oficial per justificar aquesta gosadia és que l’única solució possible d’entre totes les alternatives del món mundial és acabar de construir la macrorotonda de dos pisos iniciada. Qualsevol alternativa és impossible, un somni irrealitzable, una utopia polida però quimèrica. Una rotonda en superfície, amb un pas inferior per a vianants, per substituir l’actual baluerna de formigó? És inviable, retardaria la fluïdesa del trànsit. I un carril central per canalitzar els girs a l’esquerra? No pot ser, no és prou segur. I una illeta amb forma d’ametlla, desplaçada de l’eix central de la carretera, per facilitar els canvis de sentit, amb un carril central pintat de vermell per a més seguretat? Mai de mai, no i no, perquè no.
Però, ves per on, aquell mateix dissabte que l’ARA Balears explicava els problemes del tram de Rafal Rubí, el diari ‘Menorca’ informava sobre la licitació de les obres d’un altre tram de la mateixa carretera, el que va des del camí de Talatí fins a l’enllaç cap a l’aeroport. El dia anterior s’havia publicat aquesta licitació a la plataforma de contractació pública. La notícia del ‘Menorca’ incloïa una fotografia amb la simulació del nou accés a l’aeroport, i feia evident que es tracta d’una rotonda de les de tota la vida, en superfície. Amb l’afegit d’un pas inferior per a vianants. També deia que el projecte preveu, al quilòmetre 4.8, la creació d’un carril central per a la realització de girs canalitzats a l’esquerra, i una illeta amb forma d’ametlla, desplaçada de l’eix central de la carretera, que permetrà els canvis de sentit, una solució semblant a la que ja existeix en altres punts de la mateixa carretera. I per a més seguretat, aquest carril central es pintarà de color vermell.
Vostès disculparan l’excés de detall en tot això que he escrit, però és que el diable és en els detalls. I aquí les preguntes s’acumulen. És creïble que tot això que sí és possible per a l’enllaç de l’aeroport i per al punt quilomètric 4.8, és del tot impensable per a l’enllaç de Rafal Rubí situat en el punt quilomètric 6.8? Volen dir que la solució tècnica que s’ha dissenyat per a un punt de la carretera és irrealitzable tan sols dos quilòmetres més enllà? Diuen que és cosa dels tècnics, que ells no fan política sinó gestió. Quins tècnics? Els de carreteres? No hi tenen res a dir els tècnics d’ordenació territorial, els paisatgistes, els de medi ambient i, per descomptat, els de patrimoni històric? Per què tot s’ha cuinat secretament dins el departament de Carreteres i els tècnics dels altres departaments només podran opinar sobre l’únic projecte que els posaran damunt la taula, sense haver pogut dir res sobre altres opcions? És que potser hi ha uns tècnics més tècnics que altres?
Fa de mal dir si la Unesco es pronunciarà i, en cas de fer-ho, en quin sentit ho farà. La llista de patrimoni mundial en perill és llarga, i no és descartable que una rotonda a una carretera d’una petita illa mediterrània no sigui una amenaça de prou entitat per posar-s’hi forts, al costat de la destrucció de béns patrimonials de gran rellevància a causa de guerres o catàstrofes naturals. Però com que això no ho sabem, la gosadia de posar en perill una declaració de patrimoni mundial que va costar més d’una dècada d’esforços i doblers per una caparrutada política és, com a mínim, qüestionable. I si la Unesco no ho beneeix? Algú donarà explicacions? Algú rectificarà? Qui n’assumirà el cost?
Per a bé o per a mal, continuarà.
[Publicat a l’ARA Balears dia 19 d’abril de 2025]
Deixa un comentari