Quants d’anys fa que es va construir la primera rotonda a Menorca? La veritat és que no en tenc ni idea, però aquesta criatura del disseny urbanístic ha colonitzat l’espai d’una manera tan intensa i extensa que, a més d’haver-n’hi per tot arreu, la fesomia de certs llocs ha quedat dibuixada, definida per la seva rotonda. Vull dir que hi ha espais que ja no recordam o no ens imaginam sense ella.
Llegesc a la Viquipèdia que, al marge d’alguns precedents famosos —la Place de l’Étoile de París, amb l’imponent Arc de Triomf sembrat al bell mig, o el Columbus Circle de Nova York, presidit per l’estàtua del felanitxer que va descobrir Amèrica—, les rotondes són un invent modern, ideat per l’enginyer britànic Frank Blackmore. Es veu que a principis de la dècada dels seixantes del segle XX, aquest Frank el Manetes va tenir la pensada de col·locar una sèrie de mini-roundabouts a diverses interseccions de Londres que tenien un trànsit complicat, amb tant d’èxit que tots els dissenyadors urbanístics li van comprar l’invent, descobrint que, a més, eren una bona alternativa als semàfors. L’any 1975 les rotondes foren adoptades com a estructura normativa del codi de circulació, i el seu èxit està a la vista de tothom.
Quaranta anys més tard hi ha rotondes a tot arreu, i a Menorca no havíem de ser una excepció. Són com les morenes d’en Gori Cooper, que, segons Ossifar, en té de grosses i petites. N’hi ha de ciment i d’ajardinades, algunes contenen elements decoratius i altres estan ben pelades, se’n fan de faraòniques i també de minimalistes, com la que trobareu a la sortida des Mercadal cap a Ciutadella: just pintada damunt l’asfalt.
Però més enllà d’aquest sà pluralisme, que diria la conferència episcopal, allò que defineix una rotonda, aquell element definitori que fa que un cercle ficat enmig d’un espai no sigui una ensaïmada, una boina o un plateret volador sinó una rotonda circulatòria, és que es trobi enmig d’una cruïlla de camins i que l’hagin posada allà per distribuir i ordenar el trànsit rodat. I aquí, benvolgut lector, ve la pregunta que apareix al principi de tots els Astèrix: a tot arreu? No! A l’ínsula de Menorca, un militar retirat que ara fa de conseller s’ha tret de la màniga plena de galons un nou model: la rotonda que es construeix al bell mig d’una recta d’una carretera, en un indret sense entrades ni sortides, on no hi ha cap cruïlla ni desviament. Ens hem tornat bojos, els menorquins? No, tampoc!
La cosa és senzilla: el general romà Luis Alejandre, que per deformació professional coneix el concepte de guerra preventiva, n’ha fet una adaptació aplicable a l’ordenació territorial: la rotonda preventiva. Es tracta de tenir visió de futur, res més. Un grup d’empresaris menorquins planegen construir una planta de triatge de residus de construcció en sòl rústic, als terrenys de Biniaiet, del terme de Maó. Deu fer molta falta, perquè, com tothom sap, aquests darrers anys la construcció és un sector en expansió. Per açò, el Consell Insular ha donat a aquesta iniciativa privada la declaració d’interès general. I per si no quedava prou clar el suport de la primera institució menorquina a la lloable empenta d’aquests empresaris, que creen riquesa i ens donaran feina a tots, el general ha decidit regalar-los la primera rotonda preventiva de Menorca: la ficam damunt la carretera, i el dia que posin en marxa la planta ja es trobaran la connexió feta i acabada. A més, com que aquesta rotonda la pagarem entre tots els menorquins, res de fer una mini-roundabout de l’escola del bo d’en Frank. No diu tothom que ja n’hi ha prou d’austeritat? Idò, fins baix: amb un pressupost de dos milions d’euros la podrem fer amb desnivells, amb carrils d’acceleració i desacceleració a les entrades i sortides, i un bon enllumenat públic. Que no se digui que els menorquins no sabem quedar bé.
És clar que sempre hi ha males llengües que ho critiquen tot: els del GOB, els partits de l’oposició, el Col·legi d’Arquitectes, els tècnics convocats pel Cercle d’Economia, la Federació d’Associacions de Vesins de Menorca, els arqueòlegs (a la zona on s’instal·larà la planta hi ha una gran quantitat de restes talaiòtiques enterrades)… res, quatre arreplegats. Com diu el general, segur que són individus movidos hábilmente por los inciertos hilos de la media verdad, la inisinuación maliciosa o el dibujo manipulado, gente bienintencionada que ha picado ante la mentira repetida cien veces. Segur que sí, general. A vostè, fent rotonding no el supera ningú.
¿Què passaria si els quatre arreplegats: els del GOB, els partits de l’oposició, el Col·legi d’Arquitectes, els tècnics convocats pel Cercle d’Economia, la Federació d’Associacions de Vesins de Menorca, els arqueòlegs,… denunciessin a la Unió Europea a aquest general i als seus amics del Consell Insular?
Potser els obligarien a aturar aquesta bogeria per motius diversos, com el de presumpte delicte ecològic. Algú entès ho podria mirar, oi?
Estic segur que si és un tema sensible per dur a la UE, vull dir que hi ha alguna escletxa per on es podria aconseguir alguna cosa, el GOB ja hi haurà pensat i haurà fet gestions. Afortunadament, si una cosa té el GOB és la seva eficiència a l’hora de tocar les tecles que s’han de tocar, i fer-ho en el moment oportú. Quaranta anys d’experiència els avalen, i moltes victòries aconseguides pel moviment de defensa del territori de Menorca s’han obtingut gràcies a aquest “savoir faire”. Salut, amic!
Per jo és més de lo mateix. Curiosament un dia, ja fa uns anys, vaig anar a ses cases d’aquest lloc a demanar permís per fer unes fotos a uns elements etnològics d’aquest predi. Allà vaig trobar una dona que en va donar es seu consentiment com propietària d’aquelles terres. Ara, uns anys després surt tot aquest tema de sa rotonda i sa planta de triatge i no en puc llevar des cap quan en va dir “som una regidora de s’ajuntament de Maó…”, i sé per segur que no li venia d’herència. Fins aquí s’experiència, ara es pensament, quina justificació té fer una planta de triatge aquí si ja n’existeix una a cinc quilòmetres en direcció Alaior, devora Loreto. I quina lògica té construir una planta de triatge en terrenys rústics quan a uns dos quilòmetres trobam es polígon industrial amb un punyat de parcel·les buides. Lògica cap, “pelotazo al canto”. Està ben clar qui comanda en aquesta illa. Està ben clar que PP i PSOE són el mateix, “unos mandaos”. Està ben clar que en tenen per asses. I tristament també està clar que o faran, tan si ens agrada com no, en falta es sentiment d’amor i protecció cap a sa nostre terra que temps enrere varen deixar tan patent…