El Sr. Manuel Monerris, batle de Ferreries i diputat autonòmic del PP és, com molts ciutadans, usuari habitual de Twitter. Jo mateix som seguidor del seu compte, i des de fa una temporada em deman com és possible que ell, que ha estat mestre d’escola tota la vida, director del col·legi públic de primària i de l’institut de secundària de Ferreries, i delegat territorial d’Educació a Menorca, pot recomanar a través de Twitter els disbarats que escriu als mitjans de comunicació el seu company de files, el diputat ciutadellenc Antoni Camps. ¿Com pot ser que estigui d’acord amb les opinions d’aquest individu que insulta i denigra sistemàticament tots els professionals de l’educació? ¿Com pot ser que el docent Monerris faci costat públicament a qui difama tots els docents, sense matisos, en lloc de dir-li públicament que una cosa és opinar i una altra insultar?
Els disbarats d’Antoni Camps van arribar a uns extrems mai vists diumenge passat, a través d’una carta al director publicada pel diari Menorca i algun diari de Palma.A més de tornar a la càrrega amb les mentides i els insults més indignes, Camps arriba a l’extrem de vantar-se de poder “conèixer amb noms i llinatges” els mestres i professors que secundaran la vaga de docents. La llibertat d’expressió, sagrada en un estat democràtic, mai no pot emparar la vulneració de la llibertat personal i del dret a la intimitat.
Per açò em vaig quedar de pedra quan vaig veure un missatge a Twitter de Manuel Monerris en què recomanava la carta d’Antoni Camps. A través de la mateixa xarxa, una mestra d’escola li va demanar explicacions, i el Sr. Monerris li va respondre “ja t’explicaré”. Jo també li vaig retreure aquest incomprensible suport a les barrabassades d’Antoni Camps (“Manolo, no em pensava que poguessis arribar a donar suport a la difamació, la mentida i l’insult més descarats”), però no em va respondre. Li vaig escriure un altre missatge, dient-li que si havia recomanat públicament l’article, teníem dret a que s’expliqués públicament. Però han passat més de vint-i-quatre hores, i el Sr. Monerris no diu res.
Li torn a demanar a través d’aquest missatge. El poble de Ferreries té dret a saber quina classe de batle té. Ferreries té dret a saber per què el seu batle s’ha alineat amb el sector més ultra i radical Bauzá en la seva guerra contra l’educació, abandonant els seus companys i companyes de professió de tota la vida. Ferreries té dret a saber per què quan un col·lega seu ens diu de tot als mestres, el Sr. Monerris, en tost de com a mínim callar, encara aplaudeix. Té dret a saber per què fa costat a un diputat que ha fet de la mentida, la manipulació i la violència verbal més indecent les seves armes preferides.
Tenim dret a saber-ho, Sr. Monerris.Per què no diu res?
Senyor Miquel Maria, jo no insult, ni vaig en contra de tots els docents. De fet, estic defensant a aquells que viuen en silenci les vostes pressions, les vostres amenaces i les vostres marginacions.
Estic en contra i combatré als docents que utilitzen les aules per imposar el catalanisme i el nacionalisme.
Senyor Camps,
Se’n recorda de l’Imam de Fuengirola? Aquest senyor deia que ell no defensava la violència masclista contra les dones, sinó que els homes poguessin fer “allò que és normal”.
Vostè diu que no insulta. Jo convid a qualsevol lector d’aquest blog a llegir la seva carta, i deixem que sigui cadascú qui tregui conclusions.
Vostè és un taliban com l’Imam de Fuengirola, i les persones normals ens hem de defensar de les persones tòxiques com vostès.
És molt trist que vostè Sr. Miquel Maria, com ja fan als diferents col·legis, pressioni i amenaci a una persona íntegra com el Sr. Monerris.
Una persona d’una trajectòria impecable, amb molts d’anys de docència en la que ha demostrat una professionalitat que vostè no ha demostrat.
Aquest article és una mostra més de les pressions i els menyspreus que reben molts de professors que no comulguen amb les seves idees.
És molt trista la seva actitud.
Comprenc que les meves idees estan molt enfora de les seves. I si se me qualifica de taliban, també li puc dedicar el mateix qualificatiu a vostè.
Vostè i els seus són autèntics talibans antidemòcrates, incapaços d’acceptar que la majoria dels ciutadans no pensen com vostès.
Els tòxics sou els que feis mobbing a les escoles contra aquells que no pensen com voltros. Els tòxics sou voltros que voleu imposar una ideología minoritària a la majoria dels ciutadans.
Feis por!! Sou nocius per la nostra societat.
Jo també me vaig quedar de pedra quan vaig veure que en Monerris recomenava aquesta vergonya d’article. Ell és docent i aquest article és un insult per els docents!
Senyor Camps, jo crec que s’ha confós, qui és aquí el que imposa?
I crec que ha quedat claríssim lo que pensa sa majoria (90% dels docents en vaga).
Gràcies Miquel Maria per sa teva feina i per sa que fan tants i tants altres mestres per garantir una educació de futur!
Gràcies pel teu comentari, Gemma. És molta, molta la gent de Ferreries que està perplexa. Com que vaig penjar aquest escrit a Facebook i molta gent l’ha vist, molta gent m’atura pel carrer per parlar-ne. I t’assegur que no són “la gent d’esquerres de tota la vida”, sinó gent del poble, de totes les edats, que no entenen per què el batle pot donar suport als disbarats que deia Antoni Camps al diari de diumenge.
I, francament, no sé com interpretar el silenci profund d’en Manuel Monerris: no m’ha contestat en públic ni en privat.
Una abraçada.
Ja fa estona et vaig demanar poder fer un café per parlar d’educació, del TIL, de la vaga, explicar la meva carta… I vas dir que me tenies por.
Jo encara tenc la meva convidada en peu. Crec que tancar-te i no voler parlar, demostra un cert sectarisme i manca d’esperit democràtic.
És clar, Sr. Camps,
Tothom sap que jo som un sectari i que estic mancat d’esperit democràtic. Vostè, en canvi, és una persona tolerant, oberta, respectuosa i profundament democràtica. Què hi farem, cadascú és com és.
Miri, la cosa és molt senzilla. Vostè va fer una carta plena d’insults i desqualificacions, alguns directes i altres més velats. Fins i tot és possible que vagi cometre una falta o delicte d’amenaces o de vulneració de la llibertat de vaga (els jutges diran qui té raó). És una carta que ha fet oi a moltíssima gent, també a gent molt propera a vostè, que comparteix les seves idees, però mai les formes barroeres que ha utilitzat.
Després d’aquest desafortunat escrit, molta gent li ha demanat que rectifiqui, que es retracti. Però vostè ha decidit fer una altra cosa: passejar-se per escoles i tribunes, fer sa pupoa, fer veure que és una persona dialogant.
Jo no pens participar en la seva tragicomèdia. Rectifiqui públicament, demani perdó al col·lectiu docent al qual ha denigrat i menyspreat com mai no s’havia vist que fes un representant polític, i després farem tots els cafès que vostè vulgui. Les ofenses es reparen demanant perdó, no fent teatre.
Mentrestant, amb una persona que no té ni la més mínima intenció de rectificar, qualsevol conversa és inútil. Demani perdó, i l’endemà mateix ens podem veure.
Salutacions,
Miquel