El consens al voltant de la consideració de la pena de mort com a violació greu dels Drets Humans -la més greu, diu Amnistia- és creixent arreu del món. S’ha de saludar amb prudent optimisme que la tendència marqui una clara evolució a la baixa: cada vegada hi ha menys estats que la mantenen vigent, i el nombre anual d’execucions va baixant. Però no siguem ingenus.
Per una banda, la pena de mort és l’única violació dels Drets Humans que es realitza amb una certa claredat: no s’amaga, no es nega, forma part del sistema judicial dels països que la mantenen vigent. En alguns estats on no es practica la pena de mort, sí que es detecten tortures, execucions extrajudicials i desaparicions… que no computen en la llista oficial d’executats. D’altra banda, siguem honests: per un compatriota condemnat a mort als EUA, les nostres televisions s’inunden de programes de suport, ens esquinçam els vestits i recollim signatures. En canvi, els milers d’executats -legals- que moren cada any a la Xina, no ens mereixen ni un recordatori.
Saludem amb esperança, doncs, les xifres que ens brinda Amnistia Internacional, però pensem que, en aquest cas, veure la botella mig buida no és pessimisme, sinó reivindicació de coherència i compromís.
Descarrega’t el reportatge «Cap a l’abolició de la pena de mort?»