Setmanes enrere vaig tenir el plaer d’escoltar l’entrevista que Pere Estelrich, director i presentador del programa El crepuscle encén estels, d’IB3 Ràdio, va fer a en Jaume Obrador, ànima de l’ONGD Veïns Sense Fronteres. Un plaer doble, perquè en Pere és un gran entrevistador, i perquè en Jaume tenia, com sempre, moltíssimes coses interessants per explicar. Era impossible resumir en el temps efímer d’un espai radiofònic la multitud d’experiències, descobertes, lliçons, i també decepcions, és clar, que han produït els primers quinze anys de VSF, però va quedar palès que els homes i dones de Burundi, Tanzània, la RD del Congo i Mali que han participat en alguna de les accions d’aquesta ONG mallorquina, tenen motius per estar-ne agraïts. I nosaltres? Tenc la sensació que Mallorca és, al nostre país, un dels llocs on circula més informació -i sempre és poca- sobre la regió dels Grans Llacs Africans.
La presència continuada de missioners mallorquins al Burundi, i la incansable tasca de conscienciació que han fet entre nosaltres diverses persones i entitats, com VSF o com en Juan Carrero, lluitant contra les amenaces de l’encobriment i l’oblit interessat de la major tragèdia humanitària dels temps moderns, fan que, només per açò, ens sobrin els motius per donar-los les gràcies.
