El mateix dia que els companys de la redacció del dBalears em diuen que aquesta setmana els Horitzons solidaris parlaran de la lluita contra la malària, rep un missatge de l’amic petrer Miquel Monroig des del Burundi, un dels països més pobres del món, especialment colpejat per aquesta terrible malaltia. Ell coneix bé el Burundi: s’hi va estar com a missioner entre 1978 i 1980. Des dels cinc mil quilòmetres de distància que ens separen en aquests moments, en Miquel, avui cooperant de Veïns Sense Fronteres i de Sotermun, m’envia els millors desitjos amb les paraules en kirundi que encapçalen aquesta columna, i que signifiquen “lluny dels ulls no vol dir lluny dels cors”.
Les dades de la malària són esfereïdores. És, amb la sida, una de les guerres més mortíferes de l’actualitat. El paludisme afecta més de cinc-cents milions de persones, i cada any en mata més d’un milió. Els experts estimen que el creixement anual de la taxa de mortalitat augmenta a un ritme d’un 16% anual, i asseguren que en els propers anys es convertirà en la malaltia contagiosa més letal del món. Però tot això no mereix gaire atenció a les agendes dels principals líders mundials, ni a les dels responsables de les grans corporacions farmacèutiques. Per a ells, lluny dels ulls sí que vol dir lluny dels cors.
