Segons el baròmetre estadístic de l’Organització Mundial del Turisme, des de l’any 2002 el continent a on el turisme creix més és Àfrica. Concretament l’any 2006, últim del qual n’he pogut consultar les dades, la taxa d’increment anual del nombre de visitants va ser del 9% (7% al la riba nord o Magrib, i 10% a l’Àfrica subsahariana), taxa molt superior al 5,4% del conjunt mundial. Però el contrast amb altres dades ens prevé de l’ingenu optimisme de pensar que l’esclat turístic a l’Àfrica beneficia sobretot els africans -si més no fins ara. Per exemple, els ingressos per despesa turística van a parar sobretot a empreses no africanes: els programadors de viatges, els transports i les principals infraestructures turístiques estan en mans de grans corporacions transnacionals del nord; el resultat és que els ingressos turístics dels països africans fan plorera al costat dels beneficis que el turisme deixa a qualsevol altra part del món. Un altre contrast colpidor ve de l’observació de la procedència del turisme: europeus i nordamericans anam a Àfrica a fer vacances, mentre que els africans surten dels seus països per sobreviure.
Seria totalment equivocat concloure que el desenvolupament del turisme no és positiu per a Àfrica. Naturalment que és una gran oportunitat. Només cal que deixem jugar els africans amb les mateixes condicions. Si el lliure mercat és unidireccional -llibertat per al moviment de persones i de capitals del nord cap al sud, barreres restrictives per als fluxos sud-nord-, aquest joc té trampa.
Descarrega’t el reportatge «L’activitat turística com a valor solidari»