L’escriptor i periodista Valentí Puig, un home culte i refinat que es reivindica com a políticament conservador, proposa una definició agosarada i suggerent del que això significa per a ell: un conservador és, essencialment, un amant de l’ordre en l’esfera pública i del desordre en l’àmbit privat. “Jo crec en l’ordre públic precisament perquè crec en l’anarquia privada”, va arribar a dir en una entrevista. És clar que a la mateixa entrevista, supòs que per prevenir-se de possibles comparacions odioses, alertava que el concepte de conservador no s’ha de confondre amb la derechona, cosa que qualificava d’ofensiva.
I què deu ser, la derechona? Idò mirau, quan encara ressonen els ecos calents de Seda, jo diria el conservadurisme és a la derechona allò que l’erotisme és a la pornografia. La derechona vindria a ser la fesomia política dels qui, creient-se conservadors, més aviat en són l’exageració desgavellada, la degradació freaky, el subproducte graponer. Entre els espècimens d’aquesta camada, la reivindicació de l’anarquia en l’àmbit privat degenera fàcilment en hipocresia social (públicament un santet, en privat un potiner), en la utilització de les responsabilitats públiques per satisfer els interessos privats, o en la privatització directa de l’espai públic quan aquest es converteix en una nosa per als interessos meus o dels meus.
Més o menys, això és el que passa amb la tristament famosa piscina de Pedrojota. O Pedrojeta, seria més escaient. Com és de tothom conegut, a aquest senyor li agrada posar-se braguetes vermelles per celebrar festes privades amb els seus amics. Res a dir, escolta, deuen ser coses de l’anarquia privada dels conservadors. Però és clar, com que té la piscina de la Costa dels Pins massa a la vista, necessita privatitzar un bon tros d’espai públic. I ja ho veis: ha hagut de ser un govern anomenat socialista el que, doblegat per la por mediàtica, ha consentit a satisfer un caprici típic de la derechona. Lleig i lamentable. Esperem, tanmateix, que aquest episodi fulletonesc no s’hagi acabat aquí.
I també ha estat una clàssica manifestació de la hipocresia consubstancial a la derechona tot l’afer de la fira porno. Un amic meu opina que més val això que no que se’n vagin a Rússia a fer guarrerías españolas amb doblers públics. D’acord, però tant un cas com l’altre són dos exemples nítids d’això que molts anomenen doble moral, i que en realitat és absència de moral. El PP, que s’erigeix en gran defensor de la família tradicional i en paladí de la moralitat pública, i que critica Zapatero per no assistir a la missa del Papa, és el mateix partit que ha llogat un espai firal públic perquè s’hi faci un espectacle que, no sé com ho diria, empeny en una altra direcció.
Un alt càrrec del PP mallorquí ho va voler arreglar a una tertúlia radiofònica, però encara ho va embullar més i va acabar fent el ridícul més patètic: va explicar que a la fira Seda hi hauria nombres eròtics, però no pornogràfics. Però un contertulià el va corregir, comentant-li que s’havia anunciat un nombre de sexe explícit en directe. El representant popular va concedir que sí, que, en efecte, n’hi havia un, però que tampoc no ens havíem de posar així perquè… els dos executants són matrimoni! Fantàstic: suggeresc que alguna d’aquestes entitats defensores de la família tan esplèndidament subvencionades pel govern Matas doni un premi a aquest matrimoni exemplar, per mostrar en públic allò que ha de fer un matrimoni decent, i que tan bé deia un personatge de Laura Equivel a Como agua para el chocolate: «No por vicio ni fornicio, sino para criar hijos a tu servicio». Perquè, com apuntava el sempre agut i lúcid Antoni Alorda: amb tota seguretat, aquest matrimoni, cada vegada que ho fan, comanen.
Conservadors? No sé si, avui per avui, n’hi deu quedar cap a les files del PP. En tot cas, o són cecs, o són invisibles.