La plataforma “Laïcitat en acció” ha organitzat, sota el lema «Jo no t’espere», una campanya per expressar el seu rebuig a la visita del Papa a València, i per denunciar el suport que li donen les institucions públiques. Exigeixen transparència perquè es conegui la quantia de les ajudes públiques que, d’una o altra manera, contribuiran a la visita papal. Perfecte: sempre que hi ha doblers públics per enmig, la transparència ha de ser la norma. Però van més enllà, i denuncien que el suport públic és excessiu i impropi del que seria tolerable en un estat aconfessional, i demanen fins i tot la seva retirada i la no participació de cap institució pública en una manifestació que, en ser protagonitzada per una determinada religió, hauria de tenir un caràcter privat.
Bé, em sembla que en fan un gra massa, i que aquestes postures no són gaire de sentit comú. La societat valenciana, com la nostra, ha optat pel turisme com a principal motor econòmic. I una de les coses que les modernes economies turístiques cerquen amb veritable aplicació és l’anomenat “turisme d’esdeveniments”, que abasta tota mena de fenòmens: competicions esportives, fires, festivals cinematogràfics, teatrals i musicals, trobades de gent que es reuneix per raó de les afinitats més peculiars… Qualsevol excusa és bona per muntar un bon sarau, amb gran dedicació per part de les institucions públiques, àvides d’atreure visitants que omplin el calaix de les empreses locals. Amb quin motiu, doncs, s’hauria d’excloure d’aquest suport tota una visita papal, quan és un dels shows més concorreguts amb què es pot beneficiar una gran ciutat? Que ho demanin a hotelers, botiguers, restauradors, taxistes. I a veure si no en deuen estar contents els venedors de souvenirs, els negres del top-manta i els firaires ambulants: a cap d’ells no els sabrà cap greu canviar per uns dies el capell pseudomexicà per una medalla de la Cheperudeta, el disc piratejat dels Estopa pel disc també piratejat del Santo Rosario con el Papa, o els ninots de la darrera pel·lícula de Disney, preceptivament made in China, per un Bonjesús de plàstic, igualment xinès, tres tamaños a elegir, que brilla a les fosques.
No, que estiguin ben tranquils els laïcistes, perquè el rol que ha de tenir la religió en l’esfera pública no es juga, per res, en la visita del Papa a València. La llibertat, la tolerància i l’aconfessionalitat que reclamen té poca cosa a veure amb tot el sarau que es munta al voltant d’una manifestació d’aquestes característiques, pur espectacle popular. I per cert, el zel excessiu de determinats grups laïcistes em sembla l’altra cara de la moneda del fonamentalisme religiós: mentre que els fanàtics religiosos demostren que no saben conviure amb la laïcitat, determinats laïcistes semblen no saber conviure amb la religió, i mostren una obsessió religiosa preocupant. El web dels apòstates de Mallorca, per exemple, ofereix de vegades més informació detallada sobre el que ha dit o fet el Papa que el full dominical…! Ignoren, és evident, allò que deia Karl Rahner, un dels més grans teòlegs del segle XX: que el millor que podria fer un a-teu per ser conseqüent amb la seva postura i contribuir a estendre-la seria no parlar de Déu.
Els qui haurien d’estar veritablement preocupats per les dimensions i el caire de la visita del Papa no són els laïcistes, sinó els catòlics que han de veure com la seva fe és convertida en un espectacle més del consumisme postmodern, o reduïda a rància ideologia nacionalcatòlica (un altre dia parlarem de Mons. Cañizares i la unitat d’Espanya), els catòlics que voldrien una església més senzilla, més del poble, més evangèlica i entregada al servei incondicional dels perdedors i derrotats, d’ara i de sempre. Aquests sí que ho tenen cru, perquè la seva paraula i el seu clam no interessa a ningú, ni en la societat ni en l’església.