Cada dia són més nombrosos els àmbits en què l’Ajuntament de Palma se t’adreça exclusivament en castellà, sense cap concessió a la llengua pròpia del país i de la ciutat. D’això en diuen bilingüisme. Que sí home, com que sempre existeix la possibilitat que entre l’audiència d’un acte públic o entre els destinataris d’un missatge institucional -parlat o escrit- hi hagi algú que no entengui el català, la solució és fàcil: tot en castellà, i problema arreglat. Fica’t-ho al cap: tot en castellà, és bilingüisme. Tot en català és imposició, segregació dels ciutadans, particularisme tancat, intolerància i falta de respecte. Hem de tenir en compte allò que ens diu la batlessa a la presentació del programa de les Festes de Sant Sebastià: “la nostra societat ha experimentat no pocs canvis i, avui en dia, la nostra és una ciutat cosmopolita, moderna, pluriracial i pluricultural”. Quanta raó que té, aquesta dona. Ho podria arrodonir dient que, gràcies a la seva feina incansable, i continuant l’obra de Fageda, avui ja podem afirmar orgullosos que Palma va ser, un dia, una ciutat mallorquina.
El passat cap de setmana han tingut lloc els primers actes de les festes de Sant Sebastià i, com no podia ser d’altra manera, ja hem tingut ocasió de veure en acció la peculiar “filosofia” lingüística i cultural del nostres governants. Va ser diumenge migdia, a la demostració eqüestre de la secció muntada de la Policia Local, al Castell de Bellver. El públic va gaudir d’allò més amb el resultat de la feina constant i ben feta d’aquest equip de persones i animals. Enhorabona a tots ells. Ara bé, a la posada en escena, a l’estètica de l’espectacle, sols li escau un adjectiu superlatiu: espanyolíssim. Per començar, tota l’explicació fou feta en castellà… per un locutor mallorquí i catalanoparlant, com delatava el seu accent. I darrere la llengua vénen la resta de despropòsits. La banda sonora de l’espectacle va consistir, íntegrament, en això que en diuen “música española” (per què deu ser?): una mescla de fragments de sarsueles, xim-pum xim-pum de l’insuportable Luis Cobos, rumbes de sèrie B, un poc de Joaquín Rodrigo… Tot plegat, un espectacle que identifiques nítidament com una imitació -en pobre- de les magnífiques exhibicions de doma hispano-andalusa que es poden veure a Jerez de la Frontera o a Sevilla. En lloc de crear un espectacle genuí i autèntic de doma tradicional mallorquina, prestigiant i divulgant les nostres arrels culturals, feim allò que sempre fan els provincians: imitar. I com que l’original sempre és millor que la còpia, acabes interioritzant que, en efecte, tu vius tan sols a una província perifèrica…
No res, senyora Cirer, segueixi, segueixi liquidant els darrers espais que feien de Palma una ciutat amb personalitat, vagi practicant i divulgant el bilingüisme, a veure si d’una punyetera vegada acabam amb el problema del català, acabi de convertir Palma en un parc temàtic on els indígenes sortirem al carrer un parell de dies cada any, les dones amb rebosillo i els homes amb calçons amb bufes, perquè els turistes i la gent normal ens facin fotos. Acabi de consolidar la seva obra perquè la Corporació Municipal pugui un dia, orgullosa, proclamar la seva divisa: antes muerta que mallorquina.