Potser vostè, benvolgut lector o lectora, és una de les persones que, a la vista de les notícies alarmants sobre els pollastres mallorquins alimentats amb antibiòtics il·legals, ha suprimit el consum d’aquests animalons compatriotes dels seus àpats d’aquestes festes. Em deman per quin altre producte haurà substituït el pollastre. Potser s’ha cruspit una d’aquestes esplèndides orades o un llobarro… de piscifactoria, igualment alimentats amb antibiòtics? En aquest cas legals, certament, però no sé si gaire sans… O potser ha decorat les amanides festives amb surimi, aquest succedani que diuen que té gust de cranc, fabricat amb peixos de baixa qualitat i, en el cas d’algunes marques, amb gelatines o aglutinants reconeguts com a productes potencialment cancerígens per l’OMS? I després de les postres, no haureu degustat un bon torró d’ametlla? D’ametlles californianes, probablement, d’aquestes grans plantacions ruixades cada dia per avionetes amb pesticides prohibits des de fa anys a la Unió Europea, però legals als EUA?
Perdonau aquest to excessiu, però és que el tractament que alguns mitjans de comunicació han donat a la notícia dels pollastres mallorquins m’ha posat de mal humor. Sembla com si determinats grups de comunicació, en lloc d’informar sobre Mallorca s’ho passin pipa deformant Mallorca… Comparau, si no, les informacions d’aquest diari (DdB 24.12.04), ponderades i clarificadores, amb les d’un altre diari que, amb portades i pàgines senceres, titulars sensacionalistes i fotografies efectistes, demostra que no pretén informar el lector amb objectivitat, sinó ficar-li la por al cos i provocar-li una reacció que, en el cas del qual parlam, no pot ser altra que deixar de comprar pollastres i gallines mallorquins. És el mateix diari que ha passat de puntetes, amb informacions breus i en to menor, sobre la recent creació, també a Mallorca, de la Cooperativa de Productors d’Aliment Ecològic. Al capdavall, aquest tipus d’informacions palesen una greu inconsciència i insensibilitat envers el nostre camp ja que, com alternativa davant les irregularitats denunciades, en lloc de potenciar la producció agrícola i ramadera pròpia i de qualitat, acaben afavorint les grans corporacions i els productors industrials d’aliments que, amb les seves estratègies comercials i publicitàries, acaben col·locant-nos allò que volen al nostre rebost: productes, la majoria de vegades, d’una qualitat molt pitjor a la dels autòctons. D’aquests en podem fer un seguiment quasi directe fins al seu origen, però de la majoria dels que ens vénen de fora… qui sap com i en quines condicions s’han produït? Això sí: te’ls venen tan guapos i ben embolicats, que fan una gana…!
En fi. Que ningú no es pensi que suggeresc que les notícies sobre els mals usos en la manipulació dels aliments s’haurien de silenciar. De cap manera. Però sí que hauríem d’evitar fer-ne un tractament superficial i sensacionalista perquè l’alternativa no sol ser una alimentació més ecològica, més sana i equilibrada, sinó l’increment dels dividends de les grans cadenes de distribució. D’aquest pas, per poc que ens hi posem acabarm d’enfonsar el nostre ja malmès camp. I el camp necessita que li tirem fems, no que li aboquem merda.