Quan sols fa dues hores que es coneix el resultat electoral, una de les primeres reflexions que se m’ocorren és que deu ser la primera vegada en l’actual període democràtic que un partit guanya les eleccions no tant perquè la gent que l’ha votat espera que faci grans coses, sinó sobretot perquè deixi de fer els desastres del govern sortint. La gent normal, que és la immensa majoria de la ciutadania, ha expressat de manera inequívoca un desig clar de tornar a la normalitat. El que finalment estava en joc en aquestes eleccions no era la preferència per un o altre programa electoral, sinó el dret a la normalitat democràtica.
La societat té dret a superar una etapa que ja començava a agafar color d’excepció democràtica, exemplificada per la ignomínia dels tres últims i inacabables dies, en què el govern-partit derrotat ha utilitzat l’ocultació i la mentida per maldar d’evitar el que els venia a sobre. Això és, al capdavall, el difícil i complex llegat que haurà d’administrar el nou govern de l’estat espanyol. L’aventura prepotent i autoritària d’Aznar ha menat la política espanyola a un estat de trasbals i excepcionalitat que, agreujat pel tràgic atemptat de Madrid, finalment ha fet reaccionar la ciutadania.
És trist, molt trist, haver de dir això. Perquè en política moltes coses es poden redreçar, es pot canviar l’orientació de l’acció de govern gairebé en qualsevol matèria. Però els morts de dijous ja ningú no els pot tornar a ca seva. I l’herència de la inseguretat global, el fet de saber-nos en el punt de mira del fanatisme terrorista, la sensació que ens trobam en aquesta dramàtica situació com a conseqüència de la insensatesa i la irresponsabilitat d’un govern que ha estat jugant amb foc fins que s’ha cremat, no és quelcom que la feina del nou govern pugui capgirar en dos dies.
Estic convençut que l’excepcionalitat d’aquests últims dies ha pesat negativament sobre les expectatives de vot de la candidatura de Nanda Ramon i els Progressistes per les Illes Balears (PSM, EU, Verds i ERC). Estic segur -gent molt propera així m’ho ha manifestat-, que l’anhel superior de veure fora del govern el PP ha atret possibles votants cap al PSOE. I en la nit electoral, més d’un militant de les formacions de la coalició d’esquerres expressava la seva preferència pel fet que na Nanda no hagi aconseguit l’escó però que el PP s’hagi enfonsat, davant la hipòtesi que hagués sortit elegida però restàs a l’oposició d’un govern presidit per Rajoy.
El nou govern de Rodríguez Zapatero ha de prendre nota d’aquestes circumstàncies, que evidencien l’estat d’autèntica nova transició en què ens trobam en aquests moments. Perquè en l’etapa que ara comença, un dels reptes ineludibles que haurà d’afrontar el nou govern, de manera decidida i urgent, és el de tornar la política espanyola al clima de diàleg propi de la confrontació democràtica, tot superant la desgraciada etapa d’enfrontament crispat incitat des del govern del PP. Perquè, al cap i a la fi, els beneficiaris d’aquesta tornada a la normalitat no seran tant els polítics -de tots els colors-, sinó el conjunt de la societat.