En l’actual context de crisi i de ràpides i profundes transformacions, els ajuntaments han tenir un paper protagonista. Però només ho podran fer bé, amb eficàcia, si els poders públics de més amunt els deixen fer feina i els faciliten els recursos sense traves burocràtiques, sense terminis d’execució impossibles de complir, i amb la confiança que mereixen pel fet de ser les corporacions d’elecció directa més properes als ciutadans.

Quan el turisme s’ha desproporcionat i s’ha convertit en el macrosector que concentra el volum més important de l’economia menorquina, ha mostrat les seves debilitats: l’economia turística serveix per generar molta activitat econòmica però genera pocs beneficis empresarials. I serveix per generar molta ocupació però de baixa qualitat, amb baixos salaris. I també, com veurem immediatament aquesta tardor, l’economia turística fortament estacional com la nostra destrueix molts llocs de treball quan la temporada s’acaba.

Josep Juaneda, al discurs de presa en consideració de la Llei Menorca Reserva de Biosfera al Parlament de les Illes Balears: «el que ens empeny és garantir el futur de Menorca i el benestar de les menorquines i els menorquins. Senyores diputades i senyors diputats (…) si el gran poeta eivissenc ens deia que ‘voler l’impossible ens cal’, avui tenen la ran oportunitat de fer possible el que cal per al nostre poble.»

Just l’endemà de Sant Jordi, Festa del Llibre, de matinada, el cor fràgil de vuitanta anys de l’amic mallorquí Josep Massot i Muntaner s’ha aturat de bategar. Ens deixa un home excepcional, i una figura clau de la cultura catalana. 

Quins arguments teníem per creure que el segle XXI seria millor? Quan tenim més tecnologia i més mitjans que mai per bastir unes condicions de vida acceptables per a tota la humanitat, ara ens hem d’enfrontar amb l’amenaça global del canvi climàtic i la crisi de recursos, que poden arribar a posar en perill la mateixa supervivència de l’espècie homo sapiens. Millor que el segle XX?