El nom de Terlaku per a l’illa de Menorca és totalment fictici. És una llicència literària que ens hem permès per posar nom a l’illa en l’època dels talaiòtics, de qui no sabem la llengua que parlaven. Terlaku resulta de la fusió de les arrels protoindoeuropees ‘ter’ (damunt) i ‘laku’ (aigua, mar). És a dir: […]

Parmenó es presenta com un jove amoïnat pel destí que les Moires li tenen reservat. Diverses vegades diu en la seva carta que se sap en mans dels capricis d’aquestes deïtats «que cusen i tallen el fil de les nostres vides», i reserva un bri d’esperança davant la possibilitat que les Moires s’apiadin d’ell i […]

Parmenó, el protagonista d’Els cors de pedra, ens explica que escriu la carta a la seva filla sobre un papir. Realment escrivien sobre papir els grecs al segle VI aC, l’època en què se situa l’acció de la novel·la? Sens dubte que sí. Sabem que els inventors de l’escriptura sobre papir són els egipcis: el […]

Als primers capítols d’Els cors de pedra s’explica la desventura de la ciutat de Focea, que va sucumbir a la pressió dels exèrcits perses comandats pel general Hàrpag. Es tracta d’uns fets amb base real, narrats sobre les notícies que dóna l’historiador grec de l’antiguitat Heròdot.

A les primeres pàgines d’Els cors de pedra, quan s’explica la mobilització social per salvar Torralba d’en Salort, es parla del «Plan Provincial de Ordenación de Balears»: un projecte que, si s’hagués dut a terme, hauria multiplicat per 10 la capacitat residencial de Menorca.