Diu Lluís Duch: «la constitució de la memòria col·lectiva no és el poder, sinó l’amor. En efecte, la memòria col·lectiva posseeix un fons afectiu, que és el ciment que uneix els diversos membres d’un grup en uns mateixos sentiments i en una consciència de mútua pertinença».

Dimarts passat vaig enviar un article al diari Ara Balears, que es publica avui, per demanar al govern d’Espanya una major sensibilitat amb els espais de comunicació en llengua no castellana. Però just dimecres, el nou govern de Pedro Sánchez es negava a garantir la reciprocitat dels canals de televisió que emeten en català. Ja tenim la primera decepció d’un govern que, en aquesta matèria, comença seguint la mateixa política del PP. Per tant, el plantejament de l’article havia de ser diferent. Vaig enviar una nova versió al diari Ara Balears, però per un error publiquen la primera versió. Aquí teniu el que, vista la posició del govern de Sánchez, cal dir a dia d’avui. 

Ciutadella té l’oportunitat de tenir un jaciment de referència amb el qual establir una vinculació estreta que incrementarà el coneixement del passat i l’estima pel patrimoni públic. Per cert: els materials arqueològics que sortiran a Son Catlar en les properes excavacions enriquiran enormement l’exposició del Museu Municipal de Ciutadella, en la seva nova ubicació de Can Saura.

L’opressió ha estat transformada en llibertat. Els raigs de la nova vida dissipen la foscor del món.

El passat 14 de desembre, la sala de plens del Consell Insular de Menorca va acollir l’acte de presentació del Llibre d’exilis: diccionari biogràfic de l’exili menorquí, obra de l’historiador Josep Portella. Es tracta d’una obra enciclopèdica, fruit de set anys de treball, que ve a omplir un buit importantíssim tant en la historiografia contemporània de Menorca com, sobretot, en la tasca necessària de recuperar la memòria històrica, i de restaurar la dignitat dels vençuts. Gràcies, Bep.