Divendres passat vam presentar al Cercle Artístic de Ciutadella el programa d’activitats de la celebració dels 45 anys del Congrés de Cultura Catalana a Menorca, una iniciativa impulsada per Nel Martí que ha estat recollida pel Cercle Artístic, l’Ateneu de Maó, i el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, i que compta amb la col·laboració de la Nova Editorial Moll i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Parlam d’un congrés que va durar dos anys, de 1975 a 1977. Açò ja ens situa davant el tipus d’esdeveniment que va ser: no es va tractar d’un congrés acadèmic o científic, amb uns ponents experts que donen a conèixer la seva recerca, ni d’una simple trobada per compartir coneixements i experiències. Va ser tot un moviment popular d’ampli abast, tant en sentit temporal com territorial, i molt transversal des de la perspectiva social i política. Tampoc va ser, i açò és important destacar-ho, una iniciativa institucional. De fet, les institucions democràtiques encara no havien nascut! Va ser, com dèiem, una mobilització popular.
És important situar les coordenades en què es va produir aquesta proposta i la seva realització. El Congrés va començar a caminar a principis de 1975, pocs mesos abans de la mort del dictador Franco, i per tant a l’inici del procés de transició cap a la democràcia. A diferència dels territoris de parla castellana, a les nacionalitats històriques de l’Estat espanyol, el procés social i polític que es va iniciar tenia dues coordenades. Una, compartida amb la resta del moviment democràtic d’arreu de l’Estat, va ser justament la lluita per les llibertats democràtiques i per conquerir els drets socials i polítics, individuals i col·lectius. La segona coordenada, pròpia de les nacions amb una llengua i una cultura distintes de la castellana, va ser la lluita per afermar la identitat nacional i cultural d’aquests territoris.
Evidentment, Menorca era un d’aquests territoris, i el Congrés de Cultura Catalana va ser el catalitzador d’una dinàmica que ja venia d’abans, de recerca de relacions i complicitats entre les entitats, associacions i plataformes de Menorca que participaven en l’impuls democràtic i cultural, i els seus referents als altres territoris, especialment a Catalunya. Van ser nombroses i prou diverses les entitats menorquines que es van adherir al Congrés i i hi van participar intensament, ja que el Congrés era vist com un àmbit propici per afirmar i projectar la catalanitat de la cultura de Menorca.
Vist amb la perspectiva dels 45 anys transcorreguts, ens hem de demanar de què va servir aquell Congrés. Des del punt de vista cultural, no és gens exagerat afirmar l’impacte, l’ona expansiva d’aquella eclosió sociopolítica i cultural arriba fins avui. Dit d’una altra manera: avui, la cultura de Menorca és en bona part filla de l’ampli procés participatiu que es va gestar a l’entorn del Congrés de Cultura Catalana.
Des del punt de vista de la història de la cultura, moltes de les iniciatives sorgides a l’escalf d’aquell congrés van permetre situar Menorca i la seva cultura en el mapa de la cultura catalana. Açò va ser fa 45 anys, i continua essent així avui. Tant la investigació com la creació cultural van posar en relació els autors i autores de Menorca amb els seus homòlegs de les altres illes, amb els catalans i amb els valencians, creant una xarxa de relacions que ha tingut enormes efectes positius per a la normalització lingüística i cultural a la nostra illa. Per exemple, la descoberta i el progrés en el coneixement i valoració dels autors menorquins il·lustrats, que volia dir descobrir i reconèixer que el centre de les lletres catalanes durant el segle XVIII havia estat Menorca, a causa de la repressió borbònica de la llengua i la cultura catalana als altres territoris. Evidentment açò no és un fruit directe del Congrés de Cultura Catalana, però sí un símptoma de l’ambient de relacions mútues que es vivia, del qual el Congrés en va ser un exponent especialment significatiu.
Em sembla molt escaient la manera com s’ha confeccionat el programa d’actes de la celebració dels 45 anys del Congrés de Cultura a Menorca, amb una sèrie d’activitats que recorden el format de les activitats que es van dur a terme a Menorca durant la celebració del congrés: dos debats, la presentació d’un nou llibre d’en Nel Martí que recupera i analitza tot el que va representar el Congrés de Cultura Catalana a Menorca, i un acte poètico-musical.
Com a colofó, crec que és molt important, i també motiu d’agraïment, que es creï el Fons arxivístic del Congrés de Cultura Catalana a l’Ateneu de Maó, un fons que permetrà que la celebració no quedi circumscrita a uns actes puntuals, sinó que deixarà un lloc i uns materials de referència per continuar estudiant i reactivant tot el que ens va aportar aquest esdeveniment.