Ahir vespre el poble des Mercadal va tancar les festes de Sant Martí amb un magnífic concert d’un dels grups de moda del moment: Els Catarres. ¿Qui ha dit que la música en català no atreu els joves? Si no hi cabíem!
Em va encantar trobar-me enmig del sarau amb exalumnes d’aquest darrer curs i d’anys anteriors —que ràpid que creixen els adolescents…—, polits i acalorats, botant i fent bulla, espitjats com a pinxes davant l’escenari. Una autèntica festa.
Més enrere, la gent del poble. Els més grans assseguts a les cadires de plàstic proveïdes per l’ajuntament. Entre la colla veterana n’hi havia molts que no coneixien els Catarres, però es veia que xalaven de debò. Altres corejaven les cançons més conegudes i aferradisses.
Amb una posada en escena acolorida i festiva, que demostra les taules que han agafat els components del grup d’Aiguafreda i el bon ofici de tot el seu backstage, les cançons s’anaven encadenant una darrere l’altra. Alternats amb els temes de Big Bang, el seu nou disc, també van sonar els granas èxits dels Catarres: La festa major d’Aiguafreda, Jenifer, Vull estar amb tu o Invencibles.
Però el moment culminant va arribar quan n’Èric Vergés, el solista i guitarrista del grup, va anunciar una cançó ben especial per a molta, molta de la gent que omplia la plaça Pare Camps des Mercadal: Seguirem lluitant, la cançó-manifest que durant el llarg i dur conflicte educatiu que hem patit a les Illes aquests darrers anys es va convertir gairebé en el nostre himne de lluita, en la senyera que aixecàvem ben fort i ben amunt cada vegada que el feliçment defenestrat José Ramón Bauzá i el seu temible equip del Costat Fosc perpetraven un nou disbarat, una nova agressió.
Els Catarres no van voler ser aliens a aquest conflicte, i a la seva benaurada superació, i ho van fer evident: Èric Vergés va celebrar la derogació del TIL, i va dedicar Seguirem lluitant a tota la gent, joves i grans, alumnes, famílies i docents, que durant tant de temps van aguantar l’embat i que són, per mèrits propis i per orgull d’aquest país nostre, sempre a mig fer, els autèntics protagonistes del canvi polític acabat d’iniciar a partir de les eleccions del 24 de maig.
Però encara hi faltava una sorpresa: Èric Vergés va convidar a pujar a l’escenari, per interpretar Seguirem lluitant, una persona que va definir com «un mestre i un referent per a tots nosaltres». El seu nom, Cris Juanico.
Amb en Cris allà dalt, l’acordió d’en Jan Riera, el contrabaix de na Roser Cruells i la bateria de na Laia Fortià van executar les primeres notes de Seguirem lluitant, i llavors sí que la nit es va encendre a Es Mercadal! Tota la plaça es va convertir en un clam, en un salt, en un ball, en una celebració joiosa de la fi del malson de Bauzá. Perquè açò ja és història, perquè tot torna a començar, perquè volem una escola i un país en llibertat, de tots i per a tots.
I ho farem. Una vegada més, ho farem. Perquè, com diu la cançó…
L’espurna del canvi comença en un mateix,
la força dels somnis és l’arma dels rebels.
Seguirem endavant, seguirem lluitant,
hi tenim tan poc a perdre,
per l’avui i pel demà, pels que han d’arribar,
fins a conquerir la glòria.