El passat dijous, dia tres de juny, es va declarar un incendi que, en poques hores, va destruir les instal·lacions del TIV, el centre de tractament integral dels residus voluminosos de Menorca. El lector menorquí ja sabrà de què estic parlant, perquè els mitjans informatius locals n’ha informat abastament durant els darrers dies. Qui llegeixi aquesta reflexió des de fora de Menorca, el convid a obtenir més informació a través dels diaris locals (sobretot Menorca, Ultima Hora i Menorcadiario).
Situat a prop de l’aeroport de Maó i gestionat per Càritas, el TIV és un projecte ambiental i social dels més innovadors i rellevants que s’han dut a terme a les Illes Balears durant els últims anys. Inaugurat just fa dos anys, és, la primera empresa d’inserció social creada a les Illes, des de l’aprovació (desembre 2007) de la llei reguladora d’aquesta modalitat d’empresa. La seva construcció i posada en marxa, gràcies a una important injecció de fons europeus, va suposar un gran desafiament per a Càritas i les administracions menorquines, ja que precisament l’ajuda europea estava condicionada a l’execució del projecte en un temps rècord. Acostumats com esteim a veure obres d’infraestructures que tarden una eternitat d’ençà que s’aproven fins que es posen en marxa, la construcció del TIV va ser un exemple de voluntat, tenacitat, agilitat, eficiència i bona coordinació entre tots els agents implicats.
I vet aquí que les flames ho devoraven tot ara fa una setmana. Terrible. Des d’una perspectiva que compartesc, l’editorial del diari Menorca del dia posterior a l’incendi apuntava que “era com si l’esforç discret i quotidià de Càritas Diocesana i de tots els seus voluntaris hagués estat il·luminat per aquest foc. Tal vegada la societat insular hagi descobert la tasca imprescindible que aquesta entitat duu a terme, en complir amb el seu compromís evangèlic d’acompanyar les persones que més sofreixen.”
Doncs bé. El més rellevant és que les llàgrimes, l’aflicció, l’abaltiment, no van durar més que les flames. La nit de l’incendi, l’estupor era generalitzat. El matí següent, quan el TIV destruït encara fumejava, la gent de Càritas ja havia canviat de xip: de la depressió a l’encoratjament. De la perplexitat a la formulació d’alternatives. De l’aclofament al desvetllament. De les preguntes sense resposta, a la resposta de l’acció: fer allò que cal fer per subvertir la desgràcia i convertir-la en l’au fènix: de les cendres, el TIV n’ha de renéixer. Nou i millor.
L’actitud dels directius de Càritas, dels seus treballadors i voluntaris, de les administracions, de les empreses col·laboradores que han estès una mà, és d’una altitud de mires i d’una responsabilitat tan grans, que precipiten una reflexió: la qüestió deixa de ser si Càritas es podrà refer del cop. Açò ja ho ha demostrat. El repte és nostre: ciutadans particulars, polítics, la societat menorquina en general, estarem a l’altura de la categoria moral que està testimoniant la gent de Càritas aquests dies? Ens tindran, de veritat, i no sols a través de bones paraules i declaracions d’intencions, al seu costat?
Antoni ha dit
Estimat Miquel. Estic segur que el TIV es recuperará. De fet no s’ha deixat de donar serveis i s’está sercant la millor fórmula. Esperem, fins i tot, es sorti reforcat
Rodrigo ha dit
Hola Miquel, sempre trobes les paraules justes… com molt bé expliques a l’endemà de l’incendi ens varem posar a fer feina, no sabem actuar d’un altra manera, com deia un amic meu, “som el que fem…” hem rebut molt de suport des de tots els sectors de Menorca i de la resta de l’estat i estic segur que sortirem endavant… una abraçada molt forta!!!!