Aquesta setmana el dic portuari de Son Blanc, a Ciutadella, ha tornat a ser notícia, amb tres punts calents: el retard en la finalització de les obres, el seu espectacular sobrecost, i l’exoneració d’un estudi d’impacte ambiental que hauria d’haver avaluat els possibles danys de la prolongació del dic.
Quant a la primera qüestió, el conseller d’obres públiques del Govern, Jaume Carbonero, assegura que per Sant Joan de l’any que ve la nova infraestructura ja estarà operativa. Dos anys més tard de la data inicialment prevista. Algú ho trobarà molt de temps. A mi em sembla que no és un retard que es desdigui gens de la tònica habitual de la gran majoria d’obres públiques d’envergadura; allò estrany és que s’acabin a temps.
Més preocupant em sembla la segona qüestió, la del sobrecost. També és freqüent açò en les obres públiques, però no amb la quantia d’aquest cas. Recordem que el pressupost inicial era de 50 milions d’euros, i que la despesa real ja s’apropa als 90 milions, i continua pujant. Abans d’ahir, Ports de les Illes Balears va anunciar la injecció de quatre milions d’euros més per a obres complementàries.
Si aquesta fos una inversió d’una empresa privada per millorar les seves estructures, la primera pregunta que es farien els inversors davant una desviació de costos tan descomunal seria com es podrà amortitzar. Bé, és cert que tractant-se d’una obra d’infraestructures de transport, la relació causa-efecte, o costos-beneficis, no es pot mesurar d’una manera tan directa i simple. Però el desequilibri entre pressupost i despesa en el cas del dic és tan gran, les xifres d’aquesta inversió pública són tan astronòmiques, que no puc evitar -ni ho vull fer- pensar que, més tost, els beneficis que pugui aportar aquesta inversió hauran de ser molt, molt grans per justificar aquesta despesa i compensar raonablement un esforç inversor tan bèstia. I tenc dubtes. Molts.
Sempre he pensat que aquesta era una obra innecessària, i que la seva defensa responia més a una mentalitat ultralocalista de vol curt que a una planificació intel·ligent de les infraestructures que necessita Menorca per al seu futur en un entorn de competitivitat creixent. Hi ha més gent que pensa així, però molts no gosen dir-ho per no fer enfadar la gent de Ciutadella. Bé, jo no vull fer enfadar ningú, simplement crec que les discrepàncies s’han de poder formular i discutir.
Des de fora de Menorca, és molta la gent amb criteri i coneixement de causa a qui li costa d’entendre que aquesta obra faraònica sigui una prioritat. Estic d’acord amb aquest judici, i quan veig que el cost final supera de moltíssim l’inicialment previst, pens que aquesta obra pot convertir-se en una equivocació històrica. Amb les dificultats espectaculars que té el nostre teixit productiu, amb els dèficits en matèria de transport que incrementen els costos de la insularitat per a particulars i empreses, la major inversió en infraestructures de transport en la història contemporània de Menorca s’haurà dedicat a construir un extra, i no a millorar l’eficiència de les infraestructures existents, marítimes o aeroportuàries. Us imaginau que el centenar llarg de milions d’euros que acabarà costant el dic s’hagués destinat a ajudes directes a l’exportació, o a la millora d’instal·lacions i a la innovació dels sectors productius que, malgrat la crisi, aguanten el tipus i es revelen com a sectors emergents en la post-crisi? Us imaginau què farien amb un pessic d’aquests doblers els emprenedors dinàmics de l’illa a qui els costa obtenir línies favorables de crèdit per realitzar els seus projectes amb vocació de futur?
Fins i tot és possible que el dic de Son Blanc acabi ocasionant un perjudici directe per a l’economia de l’illa, amb pèrdua inclosa de llocs de treball: si fins ara les empreses distribuïdores de mercaderies necessitaven tenir magatzems a Menorca per a la distribució local, qui sap si amb el nou dic, que indubtablement millorarà les connexions amb Mallorca, s’ho estalviaran, enviant camions des de l’illa veïna que arribaran el matí a Menorca, faran la volta per l’illa col·locant els seus productes, i el vespre tornaran a ca seva.
I també és pertinent parlar del turisme de creuers. L’arribada de creuers al port de Maó, enguany ha minvat un 34% respecte a l’any passat. A Ciutadella s’espera que el dic de Son Blanc pugui acabar acollint aquest tipus de turisme. Doncs bé, amb l’excepció de la patronal marítima, que aposta per la creació d’una infraestructura específica per a l’amarratge de creuers al Port de Maó, la possible competència de Ciutadella no ha suscitat gaires energies positives entre la societat maonesa, sinó tan sols una queixa llastimosa i resignada. I en tot cas, aquí tornam a veure l’ultralocalisme que caracteritza les grans decisions estratègiques a Menorca: ara la discussió és si turisme de creuers a Maó o a Ciutadella, en lloc de pensar i planificar què hem de fer els menorquins, en conjunt, amb aquest tipus de turisme, i sumar energies per aconseguir millorar la nostra posició en relació a altres destins propers que sí creixen en visites de creuers, com Eivissa i Palma.
Finalment (perquè hem d’anar acabant, no perquè no hi hagi més qüestions a plantejar), hi ha el tema de l’exoneració de l’estudi d’impacte ambiental que abans d’ahir va aprovar la Comissió balear de medi ambient. Tan sols el seu president, Ramon Orfila, i el director insular de l’agència de la biosfera, Josep Suàrez, van votar a favor de mantenir la necessitat de mantenir aquest requisit. La resta de membres de la comissió ho van considerar una nosa prescindible. Aquest fet és un claríssim indicador de l’actitud amb què molts esperen sortir de la crisi: menys vigilància ambiental, menys protecció del paisatge, menys restriccions urbanístiques, per tornar a tota màquina i quant abans millor al vell model desenvolupista de munyir la gallina dels ous d’or del territori. Si aquest fos tan sols el desig d’una minoria d’especuladors sense altre objectiu que el guany ràpid i fàcil de doblers, encara rai; si em preocupa, i molt, és perquè s’ha convertit en el discurs explícit i formal dels líders de l’oposició del PP a Menorca, i s’escampa entre bona part dels ciutadans com si aquesta fugida cap endavant pogués representar una sortida sòlida de la crisi.
Els portaveus del PP repten l’actual majoria governant a trobar-se a les urnes, perquè sigui la ciutadania la que triï. És clar que sí, açò és la democràcia, i al final guanyarà l’opció escollida per la majoria del poble. Però no tenim perquè acceptar que els pobles mai no s’equivoquen.