La intensificació de la mobilitat internacional i la importància cada cop més rellevant del coneixement d’altres llengües, preferentment l’anglès, per desenvolupar qualsevol activitat laboral, comercial, cultural o social, han fet que els darrers anys s’hagin potenciat els intercanvis entre estudiants de distints països. La UE promou aquests intercanvis amb programes que tenen el doble objectiu de millorar la competència lingüística en idiomes estrangers i millorar el coneixement mutu entre els joves dels estats membres. Molt bé, no?
Idò si aquest model funciona, per què no l’estenem per apuntalar i millorar la importantíssima educació intercultural i solidària que necessita la nostra escola? Hi ha ONG que obren nous camins en aquesta direcció, però encara seria millor si les institucions educatives ho incorporassin com un eix de treball prioritari. Quan els nostres infants i joves reben un estudiant que ve del Marroc, del Senegal, de Nigèria, què en saben del seu món, de la seva realitat geogràfica i social, de la seva cultura? El foment dels intercanvis educatius amb escoles de països del sud donaria un paper protagonista als nostres estudiants que procedeixen d’aquests països, i estimularien allò tan interessant que Francesc Florit Nin ha anomenat l'”acollida inversa”: l’actitud d’obertura i permeabilitat que els nouvinguts han de tenir envers els autòctons, obrint el seu món llunyà als d’aquí perquè el puguin tastar, conèixer i estimar.
Descarrega’t el reportatge «Viatge intercultural al cor de l’Àfrica»