Les Vacances en Pau dels infants sahrauís s’han convertit, amb el pas dels anys, en un element propi i característic de l’estiu illenc. Però enguany, per primera vegada, sembla que hi ha hagut algunes dificultats per cobrir les necessitats d’acollida i atenció dels infants. Potser és per la crisi, diuen alguns. O pot ser que la cronicitat de l’exili del poble sahrauí, el pessimisme davant la manca d’una solució satisfactòria i definitiva hagi anat covant el cansament i el desànim entre les famílies acollidores: fins quan? De què serveix el que feim? Mala cosa, si aquestes preguntes i el risc d’estancament del projecte Vacances en Pau tenen com a resultat la desafecció, l’oblit, l’abandonament del poble sahrauí a la seva dissort.
Però podem convertir el pessimisme en oportunitat: d’acord, la situació del poble sahrauí ja no pot durar més; és indecent, immoral, una vergonya per a la comunitat internacional. I doncs, què hem de fer? Què hi puc fer jo? Passar de tot és la resposta? Aminatou Haidar, la defensora sahrauí dels Drets Humans que aquests dies visita Mallorca, ho té clar: “els ciutadans han d’exigir amb el vot la legalitat del Sàhara”. Heus aquí un repte per posar a prova la credibilitat i la consistència de la nostra solidaritat: seríem capaços, la propera vegada que haguem de votar, que la qüestió sahrauí determinàs el sentit del nostre vot?
