Quasi 300, i més de 500

Havia de ser una manifestació històrica. Aspirava a ser una demostració de força per aturar “el furor de la normalización catalanista que nos invade y que anula nuestras características propias” (sic). Pretenia ser el punt d’inflexió, la verificació definitiva de la seva tesi, repetida amb insistència durant els darrers anys, a saber: que açò de la normalització lingüística és un invent de la minoria nacionalista que controla la política menorquina i una imposició totalitària sobre els pobres menorquins, que fa anys que aguanten la barrumbada estoicament però que ara diuen prou, etc.

Però no. La convocatòria va ser un fracàs, rotund i sense pal·liatius: dijous capvespre, a la Plaça Miranda de Maó, hi sobrava molt, molt d’espai. Menys de 300 manifestants. 300 és la gesta heroica de Leònides contra l’invasor persa. Quasi 300 és la seva paròdia. I ara què?

Algú ha suggerit que s’hauria d’organitzar una manifestació per demostrar que a Menorca hi ha moltíssima més gent compromesa en la defensa de la nostra llengua i cultura. No crec que faci cap falta, perquè aquesta manifestació ja ha tingut lloc. Va ser dissabte matí, a l’IES Cap de Llevant. Sense pancartes. Sense renou. Sense consignes. Hi van participar més de 500 persones: les que s’examinaven (només en aquesta convocatòria!) de les proves oficials de la Junta Avaluadora de Català. Hi vaig anar a recollir un familiar que s’examinava del nivell B, i em vaig trobar amb molta gent coneguda. Persones diverses, d’idees distintes, joves i majors, de llevant i de ponent, menorquins autòctons i nouvinguts, d’Espanya i de l’estranger. N’hi havia que s’examinaven per raons professionals (obtenir punts de mèrit oficialitzant els coneixements de català), altres ho feien per gust, per amor a l’art o a la nostra llengua.

Crec que aquesta és la resposta: la vida normal de la gent normal, que fent les coses normals posa en evidència la inconsistència del radicalisme estèril d’una ultraminoria veu fantasmes cada vegada que troba un llençol blanc, i que, com deim en menorquí, troba ossos en es lleu.