No és just negar o minimitzar les realitzacions positives que el procés de construcció d’Europa ha aportat en l’àmbit del benestar social. Sempre, és clar, que d’aquesta conquesta n’excloguem els immigrants, perquè en aquest cas el camí d’Europa ha estat el contrari: a cada bugada, els immigrants han perdut un llençol. Des de la dècada dels vuitanta, la UE impulsa restriccions a la llibertat de moviment de les persones immigrades, la reducció de l’estrangeria a un problema de control fronterer i d’ordre públic, el retall de drets bàsics com el de residir amb la pròpia família i la consolidació dels “papers” com el mur més eficaç per separar els ciutadans europeus en dues categories.
En definitiva, la Unió Europea fa temps que ha declarat la guerra a la immigració. I en una guerra, com va dir Churchill, la primera víctima sempre és la veritat. Per això, el partit que actualment ostenta el govern espanyol pot fer jocs de mans. Ara ens mostra un vídeo electoral en el qual un cambrer, presumpte votant de dretes, es queixa que “els immigrants ens prenen la feina”, com qui diu: els qui putegen els immigrants són els governs de dretes, nosaltres aquestes coses no les feim. Però a les Corts, que és on es fan les lleis, i no a la tele, és aquest partit, dit progressista, el que està tramitant la reforma de la Llei d’estrangeria, que comportarà menys drets i més restriccions per als immigrants que ja viuen entre nosaltres i per als que puguin venir en el futur. És el mateix partit del ministre de Treball, que considera que s’ha de restringir la contractació d’estrangers en origen mentre hi hagi espanyols en atur. No, el senyor Corbacho no és cambrer.
