Cada vegada són més nombrosos els pobles a on es constitueix una ONG de cooperació al desenvolupament d’àmbit local, amb el suport de l’ajuntament, i sense pretensions d’estendre’s i créixer fora del poble. Aquestes iniciatives neixen, de vegades, d’un cert recel cap a les organitzacions de gran volada, bé sigui per desconfiança, bé per discrepància amb les polítiques d’imatge i publicitat d’aquestes entitats; en aquests dos casos, la iniciativa local hauria de ser un motiu d’interpel·lació i discerniment per als “grans”. També podem trobar exemples de perversió de la solidaritat, com el que em va explicar un regidor pocavergonya d’un municipi peninsular: «al nostre poble hem muntat una ONG des de l’ajuntament perquè abans donàvem diners a entitats que després ens criticaven; ara, la nostra organització fa el que ha de fer, ajudar els pobres del tercer món i deixar la política per a nosaltres».
O, simplement, succeeix que quan una iniciativa nascuda des del teixit social funciona, l’ajuntament s’hi afegeix i la potencia. A Esporles, l’any 2006 l’ajuntament es va agermanar amb el municipi nicaragüenc de San Ramón, quan ja feia tres anys que l’ONG «Esporles al món» mantenia una cooperació continuada amb el poble centreamericà. Aquesta experiència, que es repeteix a molts altres municipis illencs, permet establir una relació directa i el coneixement personal entre gent d’aquí i la d’un poble situat a milers de quilòmetres. Sense muntatges costosos, sense fer renou i sense sensacionalisme de cap mena, facilita que el món entri dins ca teva.