Diumenge catorze de gener. Passades les nou i mitja de la nit, ens asseim davant el televisor perquè és a punt de començar, a TV3, el 30 minuts dedicat al cas Andratx. D’entrada, el títol del reportatge em sembla una bona troballa: “Andratx: corrupció vora mar”, evocatiu del lema de l’operació policial endegada per lliurar a la justícia els responsables de les malifetes urbanístiques a aquest municipi costaner mallorquí. Però a mesura que avancen els minuts vaig pensant que potser hauria estat més escaient que el reportatge s’hagués titulat “Andratx: operació maquillatge”. Quan les primeres de la sintonia de tancament m’indiquen que el programa ha arribat a la seva fi, ja no en tenc cap dubte: ha estat un magnífic documental de ficció, hàbilment teixit per disfressar el trist paper d’Unió Mallorquina i transmutar-lo en quelcom més presentable.
Veient aquest reportatge, hom s’arriba a creure que l’aportació més rellevant per restaurar la legalitat i reduir la pressió urbanística a Andratx es deu al partit de Munar i al govern que presideix al Consell de Mallorca. En particular, el conseller Bartomeu Vicens hauria estat l’actor més destacat de la gran feinada que ha fet el Consell. I com en tota pel·lícula que vulgui passar a la història, no hi manca heroïna: si no ho he entès malament, la principal víctima de les malifetes d’Hidalgo és, ni més ni menys, que la Sra. Isabel Alemany, regidora uemita al consistori andritxol. La resta de partits i actors del drama queden com comparses prescindibles, i les jugades de pòquer d’UM a les institucions mallorquines han estat descaradament silenciades.
Ho veig, i em costa creure que estem parlant d’un programa del prestigi del 30 minuts. Ignor de quina manera la maquinària propagandística de la Munarquia ha pogut colar aquest gol a tota una Televisió de Catalunya. Però és que realment s’han lluït. Per res no s’ha esmentat al reportatge que el passat desembre tota l’oposició al Consell de Mallorca s’aixecà quan UM es negà a condemnar l’escàndol d’Andratx i a assumir les competències d’urbanisme, i que encara ara no ho ha fet, malgrat que el jutge instructor del cas ho hagi demanat explícitament. Igualment s’ha amagat que UM ha votat, al Parlament de les Illes Balears, en contra de demanar la dimissió del conseller José María Rodríguez. S’ha silenciat la reiterada actitud de boicot del tàndem UM-PP contra les iniciatives que els partits de l’oposició al Parlament han presentat per fer front a la corrupció i en particular als problemes derivats de la situació que es viu a Andratx. Naturalment, també s’ha silenciat que la família de la regidora d’UM Isabel Alemany té interessos urbanístics a Cala Blanca, que fa anys que el PSM demana la protecció d’aquest indret, i que sistemàticament el Consell la hi denega…
Igualment destacables són les clamoroses absències que hi hagut en aquest programa. El regidor del PSM a Andratx, Gabriel Puigserver, únic regidor que mai no ha pactat amb Hidalgo i que ja alçava la bandera proteccionista -en solitari- quan els altres partits jugaven a monopoly, ni ha aparegut, ni ha estat esmentat: i em consta que els periodistes que han fet el programa el van anar a entrevistar i el van gravar. Tampoc no han aparegut el diputat Antoni Alorda, el polític en actiu que millor coneix els envitricolls urbanístics d’Andratx, i que és consultat per tothom qui vulgui entendre alguna cosa d’aquest cas, o Francina Armengol, la cap de l’oposició al Parlament, que ha liderat els darrers debats sobre el cas andritxol…
Fa quinze dies, Vicenç Villatoro publicava a l’Avui un article duríssim sobre el descrèdit dels informatius de TV3. Hi diu que el seu retrocés és tan espectacular que té efectes sobre la imatge de marca, sobre el segell de prestigi de la casa. Afirma que han perdut pluralitat, imparcialitat i qualitat. Em pensava que feia llarg. Avui he comprovat quanta raó que té.
Servei d'atenció 5430 de TV3 ha dit
Benvolgut Miquel Àngel,
Lamentem que el reportatge sobre Andratx li semblés parcial, no era en absolut la nostra intenció. La idea del reportatge no era centrar-nos en donar un enfocament polític i partidista del tema, sinó que vam creure que l’important era explicar als telespectadors catalans en què consistia la suposada trama corrupta del cas Andratx, no pas fer un repàs de l’actuació de cada un dels partits polítics durant aquests últims anys.
I per poder explicar què havia passat a Andratx vam escollir les dues primeres persones que van denunciar les irregularitats que s’estaven produint en el municipi andritxol. Una d’aquestes persones era el policia local Joan Enseñat, que va ser el primer en presentar una denúncia contra l’alcalde Hidalgo a la fiscalia de Medi Ambient, així com la regidora Isabel Alemany, d’UM, que també va ser la primera en denunciar davant el Seprona de la Guàrdia Civil el cas Montport, un dels escàndols urbanístics més sonats de tots els que, posteriorment, s’han anat denunciant. Les demandes d’aquestes dues persones van ser les que van donar el tret de sortida a la resta de denúncies i a la posterior actuació del fiscal anticorrupció, i va ser únicament i exclusivament aquest el motiu pels quals els vam escollir. Si pertanyien a un partit o a un altre, en aquest cas, no era de vital importància pe al reportatge, sinó que el que era important és que van ser les dues primeres persones que van denunciar el que estava passant al municipi.
És cert que vam parlar amb tots els representants dels partits polítics d’Andratx, però, malauradament, després no ens hi van cabre perquè vam considerar que, si els posàvem, no podríem donar veu a altres sectors socials i econòmics implicats en el tema urbanístic. Ens va fer por, en definitiva, que el tema quedés massa centrat en la seva vessant política, molt interessant per descomptat però també una mica allunyada dels espectadors catalans, i que no poguéssim tocar altres temes i altres visions.
Salutacions.