• Inici
  • Blog
  • Els cors de pedra
  • Publicacions
  • Premsa
  • Contacte
  • Qui som

La biga en l’ull nacionalista

Dimarts, 1 d'agost de 2006 per Miquel Àngel Maria

Fa devers deu anys, Jaume Moncades, al cel sia, militant històric del PSM conegut per la seva creativitat desbordant, va tenir l’ocurrència de representar l’espoli fiscal de l’estat espanyol a les Illes Balears amb el símbol d’una vaca. Home d’empenta com era, va confeccionar la figura d’una vaca de mida natural i va organitzar una acció reivindicativa davant la Delegació d’Hisenda a Palma. El missatge era explícit: aquí engreixam la vaca de la nostra economia… i la munyen a Madrid.

Acab de descobrir que aquesta mateixa idea ja la va tenir Castelao, el pare del galleguisme polític. A la seva obra més emblemàtica, Sempre en Galiza, editada per primer cop l’any 1947, hi podem llegir: «A nosa vaca ten o pesebre en Galiza e os tetos en Madrid. E o que non lle dá de comer a unha vaca non ten dereito a muxila». Feliç coincidència, que el bon Moncades -home d’acció, més que de lectures- segur que desconeixia.

Més enllà de l’anècdota, els paral·lelismes entre la història de la renaixença cultural i del nacionalisme polític dels Països Catalans i de Galícia són nombrosos i importants, però massa sovint mútuament ignorats. L’eclosió d’aquests nacionalismes s’explica, certament, en el marc del corrent pel desvetllament cultural i identitari que va sacsejar l’Europa de finals del segle XIX i principis del XX, però sobretot han de ser interpretats com la reacció i la resposta davant el fracàs del projecte nacionalitzador espanyol.

No és casual, per exemple, que enguany coincideixin els centenaris del I Congrés de la Llengua Catalana i el de la fundació de la Real Academia Galega. Però és que, fins el dia d’avui, els nacionalismes perifèrics de l’estat espanyol, sobretot el català i el gallec, segueixen funcionant per reacció davant el nacionalisme espanyol. Un altre exemple, anecdòtic però il·lustratiu: quina ha estat la resposta a la popularització de l’emblema amb la silueta d’un toro damunt la bandera espanyola? Als Països Catalans, la silueta d’un ase damunt les quatre barres; i a Galícia, una vaca damunt la bandera gallega. Més reacció, més còpia a la contra, impossible.

Res d’això no és nou, ja ho sabem. Però no sembla que ens importi gaire, perquè passen els anys i no n’aprenem. Els únics que semblen tenir un autèntic sentit d’estat són els partits majoritaris espanyols, que, arribat el cas, fins i tot en moments de màxima polarització i enfrontament, saben què i com han de pactar… per frenar el nacionalisme perifèric! Però basta donar un cop d’ull a les aliances i a la col·laboració entre les forces nacionalistes perifèriques per copsar que el que domina és la desunió, la incapacitat per formular i executar estratègies conjuntes mínimament sòlides o, en el millor dels casos, una relació cordial entre veïns quasi desconeguts. Les coalicions nacionalistes per comparèixer a les eleccions europees, la Declaració de Barcelona i la posterior articulació de Galeuzka, just són tímids intents per articular un espai de trobada. Però tanmateix, com que no acaben de funcionar, aconsegueixen l’efecte contrari: mostrar la disgregació dels esforços, i posar en evidència que ens obsessionam amb la busca que entela la mirada d’Espanya, i que la fa incapaç de reconèixer-se plurinacional, mentre negam o menyspream la biga que bloqueja els nostres ulls.

Arxivat com a: dBalears 1999-2008

Si vivim, coses veurem

Vols mantenir-te al dia de les publicacions del blog?

Cerca

Twitter

Tuits de @Mangelmaria

Categories

  • ARA Balears (38)
  • Cartes a Josep Pla (51)
  • dBalears 1999-2008 (234)
  • De llibres (26)
  • Diari Menorca (147)
  • Drets Humans / Justícia i Pau (23)
  • El Mundo-El Dí­a de B. 2000-2002 (23)
  • Els cors de pedra (15)
  • Escrits diversos (119)
  • Horitzons solidaris dBalears 2008-2011 (119)
  • IBdigital.net 2010-2011 (74)
  • La carabassera de Jonàs (59)
  • Mirador Nacionalista (22)
  • Revista «Dialogal» (9)
  • Revista «Lluc» (3)

Funcionant en WordPress | Pàgina creada per Pau Capó
Entra