[Del caos al cosmos, de Teodor Suau. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col·lecció Saurí, n. 164. 215 pàgs. ISBN 84-8415-611-7. Ressenya publicada a la revista LLuc, núm. 845, maig-juny 2005, pàg. 58]
«La Bíblia és el llibre que més preguntes fa a l’ésser humà», afirma George Steiner. I no deu estar gaire equivocat, ja que fins i tot avui, en una societat notablement secularitzada com la nostra, que contempla el fet religiós amb considerable indiferència, la Bíblia no ha deixat de ser objecte d’una abundant producció cultural. Els comentaris als comentaris de comentaris s’entrellacen i es cabdellen en una trama viva i diversa que fecunda la literatura, l’obra de nombrosos artistes plàstics, l’etnografia i l’antropologia, la psicologia i la filosofia, i fins i tot la cultura de masses. Sembla que els experts en estudis bíblics s’haurien de congratular que l’objecte de la seva dedicació, el llibre més vell de la humanitat -el Llibre-, gaudeixi de tan bona salut. Però no. Perquè també la Bíblia, com tants d’altres béns culturals preciosos, és víctima de l’assalt despietat del marketing i ha sofert els devastadors efectes de convertir-se en objecte de consum del mercat global. És més fàcil i més barat accedir a una novel·la dolenta que a una bona obra de literatura, a una mala pel·lícula que a una obra que encara mereixi dir-se del setè art… I també és més accessible -i més venut, més llegit, més comentat- el darrer best seller que ens anuncia la revelació certa i definitiva d’algun misteri ocult en la Bíblia, que qualsevol obra rigorosa i de qualitat sobre temàtica bíblica. Comprovau-ho vosaltres mateixos anant a qualsevol llibreria i pegant un cop d’ull a la taula de novetats.
Teodor Suau (Palma, 1947) és un d’aquests autors que, tanmateix, no han renunciat a seguir publicant treballs d’hermenèutica bíblica. És conscient de l’escenari advers, però se’l mira amb ironia: «Un bon amic em va dir: ‘no sé per què escrius llibres, ningú no els llegeix!’ He de confessar que vaig alçar les celles… i la ploma». Per fortuna, va tornar a baixar la ploma… i el resultat és el llibre que em plau recomanar: Del caos al cosmos, un magnífic estudi sobre els onze primers capítols del Gènesi.
L’autor ens informa que es tracta d’una lectura creient de la realitat: un model d’estudi dels textos bíblics distint de l’anàlisi estrictament filològica o històrica, però que no s’hi contraposa. En canvi, sí que representa l’antítesi dels discursos espiritualistes o pseudomàgics que, paradoxalment, comparteixen la religió integrista i la religiositat (purament estètica) posmoderna. Suau ens proposa un retorn als mites “que, pel fet de ser-ho, no parlen del passat, sinó d’ara. Del que passa i ens passa avui, a nosaltres”, i fa una lectura dels relats continguts a Gn 1-11 (la creació, l’origen del mal en el món, el diluvi i la torre de Babel) en paral·lel als seus equivalents de les cultures mesopotàmiques i del Pròxim Orient, a fi d’entendre els objectius i les intencions de l’autor bíblic. També analitza i dissecciona el text mot a mot, per copsar el significat originari. I finalment, ens convida a passar “dels mots a les paraules, i del text a l’existència”, a saltar fins el nostre present i fer teologia seguint el consell de Von Balthasar, “amb la Bíblia en una mà i el diari en l’altre”. De fet, a tots els capítols del llibre hi trobareu reflexions punyents que actualitzen els “grans temes” del Gènesi i que són, al cap i a la fi, l’essència de la condició humana. Especialment interessants resulten les pàgines sobre el neoliberalisme, el pensament únic i les noves formes de control social pròpies de la globalització capitalista, rellegits a la llum de l’episodi de la Serp.
“Del caos al cosmos” és un bon estudi bíblic, i també destaca amb bona nota si el consideram com un assaig. Però per damunt de tot és un al·legat per la recuperació d’una antropologia del sentit: avui també és possible considerar l’home com a possibilitat, i no com a condemna inexorable a una vida sense sentit. També avui, com per a l’autor de Gènesi 1-11, és possible transformar el caos en cosmos.
<!–[endif]–>