És impossible dur el compte de les vegades que s’ha repetit, en aquestes pàgines i a tot arreu, que els dos partits estatals majoritaris, PP i PSOE, s’intercanvien el rol segons qui governi a cada institució: quan un dels dos governa a Madrid i l’altre a les Illes Balears, es passen pel forro el sentit institucional i el deure de servir la ciutadania d’aquestes illes, dedicant-se dia sí i altre també a fer-se la punyeta a costa, òbviament, de vostè i de mi. Sí, això ho hem sentit dir manta vegades. Però és que, redell, sempre apareixen nous motius per repetir-ho! No eixugam…
Les darreres setmanes ens ha donat un nou exemple antològic d’aquesta tragicomèdia, amb motiu de la picarabaralla sobre els descomptes en els viatges dels residents insulars. Recordem que fins fa tan sols mig any, els representants balears del PSOE s’esquinçaven els vestits davant la passivitat evident del govern d’Aznar (i de Matas), i s’escarrassaven a exigir l’increment del descompte per a residents i la urgent declaració de servei públic dels vols entre illes i d’aquestes amb la península. Mentrestant, el PP balear feia com si sentís ploure. Quan finalment Madrid va aprovar la declaració de servei públic, ho va fer de manera que els beneficiats no fossin els residents, sinó la companyia aèria concessionària. I si tens picor, grata. Però el març hi va haver canvi de color polític a Madrid, i… tatxan! Canvi de jaqueta. Matas i el seu nightmare team es transmuten d’acusats en acusadors, incriminen el govern central perquè menysprea les Balears, i el PSOE va i li dóna la raó. Primer diu que allò que havia promès d’apujar el descompte fins el 50%, que sí però que ara no, que de moment ens hem de conformar amb una minsa pujada de cinc punts (del 33 actual al 38%). Després, el govern Zapatero s’«oblida» d’incloure aquesta pujada als pressupostos generals de l’estat. I fa pocs dies, el diputat del PSOE Francesc Quetglas es devia quedar ben a gust afirmant que això de la declaració de servei públic és un fracàs.
La segona perla ens la dóna Jaume Matas en unes declaracions sobre el Règim Especial de les Balears: ara resulta que el REB no funciona perquè moltes qüestions queden pendents de la discrecionalitat del govern de torn, i diu que «estam supeditats a l’enteniment entre els dos governs, i sovint són de colors polítics distints, i això sempre crea dificultats». Gràcies per la sinceritat, president. Amb això confirma que la historieta que hem contat més amunt és absolutament certa, no és cap invent de quatre nacionalistes maliciosos que sempre veuen bubotes per devers Madrid.
En fi. Ja sabem que aquesta facècia ha estat el pa nostre de cada dia al llarg dels vint anys d’autonomia que portam. I encara seria per fer-ne broma si el cost de tot plegat fos només la dilapidació dels sous d’aquesta caterva de polítics inútils. Però no, el problema és molt més greu. Com que el resultat de la guerra particular entre PP i PSOE és la desinversió pública sistemàtica a les Balears i la persistència de l’espoli fiscal, els plats romputs els acabam pagant vostè i jo, bé sigui per costejar coses que ni vostè ni jo volem (autopistes), bé sigui per eixugar el dèficit crònic dels serveis públics bàsics, com l’educació i la sanitat. Que no vénen doblers de Madrid? És igual. Endeutam el Govern autonòmic fins el coll, i els ciutadans que paguin. I que callin. Perquè la majoria ens han votat, no?